Nit 754
M’han explicat, majestat —prosseguí Xahrazad—, que l’endemà al matí, Badr i Lab es banyaren plegats i després del bany, ambdós vestits amb túniques precioses de la immensa col·lecció de Lab i agafats de la mà, sortiren a passejar al jardí. Així, entre suculents àpats, músiques, banys, passejades i nits de passió, Badr va perdre completament la noció del temps.
—No estàs millor aquí amb mi que no pas en companyia del teu oncle? —li va preguntar maliciosament Lab, quan ja feia quaranta dies que el noi vivia amb ella.
—I tant que sí! —afirmà l’innocent jove—, l’oncle és un verdulaire de mala mort!
La bruixa va riure ostentosament la sortida i li va agrair l’atenció lliurant-li una vegada més el seu cos. Encaramel·lats d’aquesta guisa continuaren uns dies més, fins que un matí Badr, que normalment es llevava després de Lab, es va despertar abans, va palpar els llençols i s’adonà inquiet que Lab no jeia al seu costat. Pensant que potser havia anat a fer alguna necessitat, Badr es va esperar, però Lab no tornava i al final, impacient, es va aixecar del llit i va sortir a fer un tomb pel jardí, més bell que mai emmarcat pel llostre de la matinada. En un racó del jardí, posat al vorell d’un brollador, es va fixar que hi havia un delicat ocell blanc, sota un arbre ple d’ocells de colors.
Sobtadament l’ocell blanc volà cap a terra i el mateix va fer un dels ocells de l’arbre, de color negre, que es va posar al seu costat i va iniciar el ritual del festeig dels plumífers mascles envers les seves femelles. Començà amb copets de bec i acabà muntant-la tres vegades seguides. Fins aquí tot era el que normalment podia passar entre dos ocells de diferent sexe i Badr s’ho va mirar amb certa indiferència; després girà cua per tornar cap a l’habitació, però abans d’entrar va fer encara un cop d’ull al jardí i llavors va ser testimoni d’un fet extraordinari: l’ocell blanc va estarrufar les plomes, es va estremir i es va convertir en un ésser humà! I l’ésser humà no era altra que la bruixa Lab. Badr es va quedar de pedra i llavors ho va comprendre tot: l’ocell negre no devia ser sinó un home embruixat i convertit en au per la perversa Lab.
De cop, a Badr li va caure la bena dels ulls i recordà amb quina mena de dona tenia tractes, però el més greu és que s’havia encapritxat d’ella i es va sentir terriblement gelós per l’escena que havia presenciat. Enfadat, es tornà a estirar al llit i quan Lab s’ajagué al seu costat i el començà a besar i a acariciar-lo com solia fer, ell es va mostrar emmurriat i fred als seus requeriments. La bruixa, que era molt astuta, va endevinar el que li passava i sospità que probablement l’havia vista copulant amb l’ocell negre, però va fingir que no se n’adonava i continuà insistint fins que va aconseguir que el jove s’excités i la posseís novament.
Però Badr no es podia treure del cap la imatge dels ocells i aquell matí, amoïnat per primera vegada des de feia dies, va dir a Lab:
—M’agradaria fer una visita a l’oncle, l’aprecio molt i ara ja fa temps que no en sé res.
—Vés, vés, nineta dels meus ulls —va fer la garneua—, però no tardis gaire, que ja saps que sense tu no puc passar.
—No et preocupis, tornaré aviat —contestà Badr tot pensant que era prou falsa i comedianta.
Quan arribà a la botiga del verdulaire, el vell el va rebre amb els braços oberts i s’interessà de seguida per saber com li havia anat.
—Fins avui t’he de confessar que tot ha anat sobre un llit de roses —explicà Badr un xic avergonyit per haver-se oblidat de l’home que tant de favor li havia fet—, i no ha intentat fer-me mal. Aquesta matinada, però…
I a continuació, Badr li explicà l’escena dels ocells que havia vist al jardí.
—Compte, Badr! Guarda’t bé d’ella! —va dir-li el verdulaire quan acabà la narració del fet—. Tots els ocells del seu jardí no són altra cosa que homes embruixats. Jo sé la història d’aquest que dius que avui has vist fornicant amb la diablessa. L’ocell negre era un esclau de la seva propietat, un dels seus preferits, i un dia que el va enxampar fent l’amor amb una de les seves esclaves, a ell el va convertir en l’ocell negre i a ella la va fer matar. Així el té en exclusiva i pot gaudir amb ell les vegades que vol. Fixa’t com les gasta la molt pèrfida.
L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà…