Nit 446

M’han explicat, majestat —enllaçà Xahrazad—, que Tauaddud, infatigable, continuà:

—A l’Alcorà s’esmenten vint-i-cinc profetes: Adam, Noè, Abraham, Ismael, Isaac, Jacob, Josep, Eliseu, Jonàs, Lot, Salé, Hud, Xuaib, David, Salomó, Idrís, Elies, Joan, Zacaries, Job, Moisès, Aharon, Jesús i Mahoma (Que Déu els beneeixi a tots!). Quant als animals voladors que s’hi citen, són nou: el mosquit, la mosca, l’abella, la formiga, el cucut, la puput, el corb, la llagosta i el rat-penat, que és l’ocell de Jesús (La pau sigui amb ell!).

—Quina és la sura més perfecta de l’Alcorà?

—La de la vaca.

—Quin és el verset més sublim?

—El del tron, que consta de cinquanta paraules, cadascuna de les quals porta implícita cinquanta benediccions.

—Quin és el verset que conté els miracles?

—El que diu: «En la creació del cel i de la terra, en la diferenciació de la nit i del dia, en l’aigua de la pluja, en les naus que duen el viàtic de l’home, en les bèsties, en els vents i en els núvols que hi ha entre cel i terra, en tots hi ha senyals per als qui pensen».

—Quin és el verset més just?

—El que diu: «Déu mana la justícia, la beneficència i la caritat i desaprova la deshonestedat, la impudícia i la injustícia».

—Quin és el verset més àvid?

—Aquest: «Tothom ambiciona el paradís».

—Quin és el més esperançador?

—El que fa: «No desespereu de la misericòrdia de Déu. Déu perdona tots els pecats, Ell és Indulgent i Misericordiós».

—Segons quina escola sols llegir l’Alcorà?

—Segons la de Nafí, que és la dels habitants del paradís.

—En quin verset els profetes són acusats de mentir?

—En el que diu: «Li portaren la camisa tacada de sang falsa», en referència als germans de Josep.

—En quins passatges els incrèduls diuen veritat?

—Aquell en què consta: «Els jueus diuen que els cristians no tenen fonament», un, i l’altre: «Els cristians diuen que els jueus no tenen basament, però tots llegeixen les Escriptures». Tots diuen veritat.

—En quin verset Déu parla en persona?

—En aquell en què l’Excels recorda: «He creat els genis i els humans per tal que m’adorin».

—En quin verset parlen els àngels?

—Aquell en què proclamen: «Us lloem a Vós i us glorifiquem».

—Disserta sobre la fórmula: «En Déu cerco resguard contra el maleït Satanàs».

—Cercar resguard en Déu és un deure que Ell ens ha imposat abans de procedir a la lectura de l’Alcorà. La prova és en la mateixa paraula de Déu: «Quan llegeixis l’Alcorà busca refugi en Déu contra el diable».

—Quines són les fórmules per cercar resguard? Fes referència a les variants.

—N’hi ha que ho fan amb la frase: «En Déu, l’Omniscient, l’Oïdor, cerco resguard contra el maleït Satanàs»; altres diuen: «En Déu Totpoderós cerco refugi». La millor fórmula és la que recull l’Alcorà i que consta en la sunna. Abans d’iniciar la lectura de l’Alcorà, el Profeta pronunciava: «En Déu cerco resguard contra el maleït Satanàs». Nafí esmenta, basant-se en una informació procedent del seu pare, que l’Enviat, quan s’aixecava de nit a resar, pronunciava: «Déu és Gran. Sia alabat, lloat i glorificat, tant de dia com de nit!», i, tot seguit, afegia: «En Déu cerco resguard contra el maleït Satanàs i contra les temptacions dels dimonis». Una tradició que es remunta a Ben Abbàs —que el Senyor el tingui en sa glòria— refereix que l’arcàngel Gabriel revelà per primera vegada al Profeta (Que Déu el beneeixi!): «Mahoma, digues: “En Déu, l’Omniscient, l’Oïdor cerco resguard”. Afegeix: “En el nom de Déu, Clement i Misericordiós”. I predica en nom del teu Senyor, el Creador, que va crear l’home a partir d’un grumoll».

El savi expert en l’Alcorà estava esbalaït davant de l’erudició que demostrava Tauaddud.

—Vejam, la fórmula «En nom de Déu, Clement i Misericordiós», constitueix un verset de l’Alcorà? —continuà preguntant.

—Sí; a la sura de les formigues. Sobre si constitueix o no un verset entre cada dues sures, hi ha moltes discrepàncies entre els doctes.

—Efectivament!

L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà…