Nit 249
M’han explicat, majestat —prosseguí Xahrazad—, que aleshores Kàmar Azzaman concedí al seu fill Asad el tron de Banús, cosa que va fer molt feliç a Armanús.
Finalment, Xahraman i Kàmar tornaren a Khalidan, on foren rebuts amb víctors i aclamacions. La capital festejà durant un mes sencer la tornada de l’hereu al tron. I així fou com Kàmar Azzaman regnà al país de Khalidan fins que li arribà l’hora de la mort. Déu és Savi!
—Xahrazad, aquesta història és extraordinària! —li digué el rei.
—Majestat, de fet no es res comparada amb la d’Al·laddín Abú Aixxamat —respongué Xahrazad.
—I de què tracta aquesta altra història que dius? —preguntà el rei.
Història d’Aladdín Abú Aixxamat
M’han explicat, majestat, que al Caire hi vivia, fa molt de temps, un comerciant anomenat Xamsaddín que, per la seva honradesa, franquesa i sinceritat era molt ben considerat per tothom. A més, havia estat nomenat cap del gremi de comerciants, cosa que li permetia de tenir servents, eunucs, esclaus i esclaves. En fi, que posseïa moltes riqueses.
Tenia, però, una espina clavada al cor: feia força temps que estava feliçment casat i encara no havia aconseguit ser pare. I dia rere dia, aquesta pena augmentava, car veia com tots els altres comerciants seien a les seves botigues acompanyats dels fills.
Un divendres, com era costum, se n’anà als banys a rentar-se. En passar per davant del barber, s’esgarrifà.
—Només hi ha Un Déu i Mahoma és el seu Enviat! —exclamà, en contemplar-se la barba en un mirall i veure que els pèls canosos ja eren més abundants que no pas els negres.
Allò li va fer recordar que el pèl blanc anuncia la mort.
La seva esposa, que ja sabia a quina hora solia tornar, l’esperava, neta i polida, per sopar.
—Bona tarda! —el saludà.
—No sé on la veus, la bona tarda! —replicà bròfegament.
En aquell moment una serventa va entrar amb la safata del menjar, tal com li havia manat la senyora.
—Apa, menja! —el convidà l’esposa.
—No vull menjar res —respongué, girant la cara.
—Què et passa? Per què estàs trist?
—Tu ets el motiu de la meva tristesa.
L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà…