Nit 527
M’han explicat, majestat —prosseguí Xahrazad—, que el rei Xahlan donà les ordres pertinents perquè la ciutat fos engalanada per tal de celebrar l’arribada de Janxah durant set dies i set nits. I, simultàniament, començaren els preparatius de les noces. Les festes, que es perllongaren durant dos mesos, foren d’una fastuositat mai no vista. I del casament, no cal dir que se’n parlà arreu. Janxah i Xamsa convisqueren feliçment i gaudiren d’una vida regalada durant els dos anys que romangueren a l’Alcàsser de les Gemmes.
—Estimada, potser seria hora de començar a pensar a marxar cap al meu país, el teu pare va prometre que ens ho permetria, sempre que passéssim una temporada allà i una altra aquí, és clar —va dir Janxah a la seva esposa, un dia.
—Allò que tu decideixis, serà —va fer ella.
I aquell mateix vespre, Xamsa comunicà al seu pare les intencions que tenien. El rei Xahlan, com era de preveure, no hi posà cap impediment, només li demanà que esperessin una mica més, per tal de tenir temps de preparar-los els genis que els havien d’acompanyar. A Janxah li assignà tres-cents servents, tots genis, i a Xamsa les tres-centes donzelles més belles. A més d’aquell impressionant seguici, Janxah i Xamsa emprendrien el viatge damunt d’un tron d’or vermell amb incrustacions de gemmes, cobert per un pali de seda verda amb brodats de tots colors i ornat amb corindons. I quatre genis serien els encarregats de collportar-los fins al seu destí.
La mare de Xamsa els acomiadà tot just s’instal·laren al tron per abandonar el palau. El rei Xahlan, però, sortí amb tota la comitiva i no els deixà fins a l’hora del migdia. Després que el rei Xahlan se’n tornés a palau, els quatre genis que portaven el tron s’envolaren i començaren a recórrer una distància de trenta mesos diaris. Al cap de deu dies, un dels genis anuncià que arribaven a Kabul. I, efectivament, la primera ciutat gran que trobaren era la capital del regne del rei Tigmús i allà descendiren.
L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà…