Nit 499
M’han explicat, majestat —prosseguí Xahrazad—, que la reina de les serps continuà el relat contant què havia dit aquell jove plorós a Bulukia:
—… i he estat testimoni d’incomptables gestes. El meu pare, que es deia Tigmús, era el rei de Kabul, dels Banú Xahlan, una tribu de deu mil herois, cada un dels quals governava cent ciutats amb cent ciutadelles emmurallades, i de set soldans. Era un governant just i rebia tributs tant d’Orient com d’Occident. No obstant això, Déu no li havia donat cap fill que el pogués succeir. I, decidit a saber si algun dia el tindria, convocà savis, astròlegs, enlletrats i grans representants del coneixement a fi que el traguessin de dubtes. Els astròlegs li determinaren l’ascendent i el descendent i li digueren:
—Sí, tindreu un fill, però només podrà ser de la filla del rei del Khurassan.
El rei Tigmús se n’alegrà enormement i així ho reflectí la generosa paga que obtingueren els savis.
El meu pare tenia també un visir, anomenat Ainzar, que excel·lia en totes les qualitats dels grans genets, i considerà que era la persona ideal per encomanar-li una missió especial.
—Prepara’t per sortir de viatge cap al Khurassan —li digué—. Vull que demanis la mà de la filla del rei Bahrauan.
El visir s’hi posà de seguida: va fer guarnir els cavalls i féu atendar els exèrcits que l’havien d’acompanyar als afores de la ciutat. Mentrestant, el rei Tigmús apariava mil cinc-cents fardells de sedes, gemmes, perles, robins, or, argent i altres metalls i pedres precioses. També féu carregar camells i mules amb tots els entriquells necessaris per a la boda i els deixà en mans del visir Ainzar, juntament amb aquesta carta: «A sa majestat el rei Bahrauan: heu de saber que els astròlegs, savis i homes de la ciència ens han vaticinat que només podrem tenir un fill en cas que ens casem amb la vostra filla. Per això us enviem el nostre visir Ainzar amb tot allò que faci falta per a la boda. Hem delegat en ell la noble tasca de representar-me en el solemne acte del compromís i us demano que tingueu a bé considerar-lo així. Feu-li tots els honors i concediu-li tot el que us demani, sense dilació. Si no ho féssiu tal com us demano, em faríeu un gran greuge. Us faig avinent que, gràcies a Déu, sóc el sobirà de Kabul i de la tribu dels Banú Xahlan. Si consentiu a deixar que la vostra filla contregui matrimoni amb mi, serem iguals i cada any us faré arribar immenses riqueses. Així, doncs, us ho sol·licito encaridament».
El visir Ainzar emprengué el viatge cap a la terra del rei Bahrauan, que, en assabentar-se de la seva arribada, envià exèrcits a rebre’l. Féu preparar fastuosos banquets amb safates curulles de menges i begudes als afores de la ciutat i, durant deu dies, romangueren allà.
La benvinguda que el rei Bahrauan brindà al visir fou d’allò més majestuosa. I no cal dir que els presents de part del rei Tigmús feren honor a la seva categoria. Quant al missatge, fou també acollit amb una joia immensa.
—Us asseguro que pel vostre rei faria el que fos! —asseverà el rei Bahrauan, abans de comunicar els desitjos del rei Tigmús a la seva esposa, a la seva filla i a tota la família.
L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà…