Nit 456

M’han explicat, majestat —enllaçà Xahrazad—, que l’astròleg prosseguí:

—I el dimarts?

—El dimarts és el dia de Mart. Si l’any comença en dimarts, es produirà una elevada mortalitat entre els grans personatges, hi haurà moltes destruccions, morts violentes i la sang correrà. Les pluges seran escasses, el gra anirà car, el peix serà molt irregular: un dia n’hi haurà i l’altre no. La llavor de lli serà cara, però la mel i les llenties, barates, i l’única collita que serà abundant serà la de blat de moro. Mal any també per als ases, el nombre dels quals es veurà molt disminuït.

—Dimecres?

—El dia de Mercuri. Si l’any comença en dimecres, hi haurà moltes baralles entre la gent, es crearan profundes enemistats i també seran freqüents les batalles navals. Així mateix, hi haurà una elevada mortalitat infantil i d’animals domèstics. Les pluges seran suficients, amb molts de trons i de llamps, però la majoria de camps no produirà el fruit desitjat. Des del mes de Barmuda fins a Misra, sempre referint-nos al calendari copte, el blat anirà car, però la resta de gra, a bon preu. La mel anirà a preu d’or, les palmeres produiran fruits abundants, el lli i el cotó tindran bones collites i, en canvi, serà un mal any per al rave i la ceba.

—Dijous?

—El de Júpiter. Excel·lent any el que comenci en dijous: els governants seran íntegres i justos, els pobres rebran moltes almoines, les pluges i les collites seran abundants, els arbres floriran i donaran molta fruita, el lli, el cotó i la mel seran barats i els peixos sobraran a mercat.

—Divendres?

—Dia de Venus. Si l’any comença en divendres, això indica que hi haurà abusos de poder per part dels governants i un ambient general de falsedat, procliu a la calúmnia. Tant a mar com a terra, hi haurà grans desgràcies. El temps, en canvi, serà bo, sobretot a la tardor, molt agradable, i amb abundància de rosada. Quant als preus, variaran d’una regió a l’altra, la llavor de lli i la mel seran cares, el preu del blat serà alt al mes d’Hatur i baix el mes d’Amxir. El pitjor serà pel raïm i pels melons, que es perdran sense remei.

—Dissabte?

—Depèn de Saturn, malament! L’any que comenci en dissabte serà dolent. Saturn indica l’excessiva influència dels esclaus i dels individus de baixa estofa. Hi haurà necessitat, gana, secada, males collites i alta mortalitat. Els habitants d’Egipte i de Síria, que es calcin!, que patiran les injustícies dels seus governants.

S’havien acabat els dies de la setmana i l’astròleg ja no sabia cap a on tirar, però Tauaddud, sempre amatent, aprofità l’ocasió.

—Crec que ha arribat el meu torn, professor, si és que no teniu cap més pregunta. Us puc plantejar algunes qüestions?

—Per què no? —va fer l’astròleg, tot i que realment hauria preferit que no.

—On és la casa de Saturn?

—Al setè cel.

—I la de Júpiter?

—Al sisè.

—I la de Mart?

—Al cinquè.

—I la del Sol?

—Al quart.

—I la de Venus?

—Al tercer.

—I la de Mercuri?

—Al segon.

—I la de la Lluna?

—Al primer.

—Quantes classes d’estels existeixen?

Aquí l’astròleg emmudí i Tauaddud, sense esperar el senyal de ningú, aclarí:

—Tres classes: els que il·luminen la Terra, els que es llencen damunt dels dimonis quan intenten fugir i dels qual Déu va dir: «Hem ornat el cel amb llantiols que seran llençats contra els dimonis», i els que il·luminen el mar.

—Lliureu la vostra toga a l’esclava —manà immediatament el califa.

—Un moment, majestat —intentà defensar-se l’al·ludit—. Permeteu-me una pregunta més i, si la respon, em donaré per vençut.

L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà…