102

«Tantes coses que no s’han arribat a dir», va pensar quan en Patrik se li va plantar al davant. El seu company va deixar la maleta a terra. Sostenia el bitllet de tren a la mà. Una veu per megafonia avisava que l’X2000 a Estocolm aviat entraria per la via u.

Es van quedar en silenci un parell de minuts.

En els darrers deu dies no havia passat res entre tots dos.

I tanmateix.

Moltes coses havien passat entre tots dos en els darrers deu dies.

Tots dos volien dir alguna cosa, el que fos, per deixar-ho palès. Cap dels dos va aconseguir trobar les paraules adequades. Quan el tren va entrar lliscant a l’estació, encara eren allà, en silenci, al mateix lloc. En Patrik va alçar una mà i li va acaronar suaument la galta abans de girar-se i començar a caminar cap al tren.

—Patrik! —va cridar l’Anna.

L’home es va girar.

Ella no va dir res més. Li va somriure. Un cop de cap prudent.

En Patrik va somriure. Li va tornar el cop de cap.