10

Molts anys abans

«I tu, maleïda siguis, et vols divorciar!», sent que diu el pare. Després la porta del lavabo es tanca.

Els veïns han vingut a sopar i ella s’ha quedat desperta per escoltar què diuen els seus pares aquella nit. Es pensava que xerrarien del nou mostatxo d’en Jan-Åke Andersson, que li confereix una imatge molt extravagant. O del nombre de copes de vi que s’ha begut la seva dona, la Britt.

Quan tan sols feia uns minuts que estava estirada al llit, s’ha pessigat al braç per no adormir-se; es creia que seria divertit. Però per contra ara es troba allà, escoltant com la mare prova de no cridar dins del lavabo.

«No, si us plau…», se sent. Un gemec. Una súplica. La mare xiscla, tot i que amb una veu ofegada. Li arriba com la mare s’empassa el crit, de manera que més aviat sona com un somiqueig.

Després un cloc. El seu pare que escup alguna cosa impossible d’entendre.

Comprèn que ha tornat a carregar.

No té por. Mai no en té quan allò passa. Desconnecta, comença a pensar en els detalls. Es pregunta quina part del cos de la mare està colpejant i en quin racó del lavabo es troben.

Intenta concentrar-se en el soroll.

Cloc.

Ja hi torna a ser. Pensarà en el lampista alegre amb els cabells castanys espessos i la barba llarga i esbullada que els va renovar el bany de la casa vella d’Österäng. Com li fa ganyotes i cares divertides mentre pica les canonades i para l’orella. Era un home amable. Es deia Ingvar, si no recorda malament.

Sona exactament així. Com si algú estigués colpejant una canonada amb una clau anglesa.

Cloc.

Recorre mentalment el lavabo. Veu a terra davant seu la catifa de plàstic taronja i l’empaperat de la paret beix amb flors també taronja que durant molts anys la mare ha estat dient que calia canviar. A la paret de l’esquerra hi ha una tassa de vàter amb tapa de plàstic i una pica blanca amb un moble de fusta igualment blanc. També hi ha una banyera al davant, sota les dues finestres llargues i estretes que arriben gairebé al sostre. Armaris blancs que cobreixen pràcticament tota la paret de la dreta.

Res de rajoles.

És el que resulta estrany, tenint en compte els sorolls que li arriben des del lavabo. Intenta pensar contra què l’està fent xocar el seu pare que pugui donar forma a aquell so estrany.

Cloc.

Torna a veure davant seu l’Ingvar i la clau anglesa que voleia. Pensa que és ben curiós que faci tant de rebombori. Una clau anglesa és una eina molt dura. La seva mare és tan tova.

Cloc.

Es tapa el cap amb la flassada. Es queda quieta en la foscor, sota la funda nòrdica coberta de floretes blaves, esperant que es faci el silenci dins del lavabo.

Que s’acabi aquell cloc-cloc.

Que la fúria del pare amaini.

Que la mare deixi de sanglotar.

Quan es desperta l’endemà al matí, s’esmuny fins a l’habitació dels seus pares. El llit està buit.

Sense fer soroll es dirigeix cap al bany. Passa el forrellat i s’asseu a terra, al bell mig del lavabo.

Mira al seu voltant. Prova d’entendre d’on provenia el cloc-cloc que aquella nit ha regnat per tota la casa. Estreny els punys i pica amb compte la tassa de vàter. La banyera. La pica. El linòleum. No aconsegueix aquell so. No de la mateixa manera que sonava la nit abans.

Abans de tornar a sortir, estira la cadena i obre l’aixeta perquè sembli que s’ha rentat les mans.

El seu pare està parant taula per esmorzar. El seu germà gran ja està assegut a la cadira, profundament concentrat a agafar amb la cullera la quantitat correcta de cacau en pols O’boy.

—La mare no hi és —diu el pare abans que ella tingui temps de preguntar res—. Ahir al vespre va tenir un atac d’al·lèrgia i se’n va haver d’anar a l’hospital.

Instintivament, ella busca la mirada del seu germà. Un oceà tempestuós de pànic ho diu tot abans que aquells ulls plens de llàgrimes es tornin a enfonsar de pressa a la taula. El seu germà tampoc no estava dormint quan els veïns van marxar cap a casa. El seu germà també va sentir aquell cloc-cloc.

Ella assenteix amb el cap. S’asseu davant del seu germà i es menja en silenci les llesques de pa amb verat i formatge que el pare li ha posat al plat.