1

Dos mesos i disset dies abans, dissabte, 2 de gener de 2010

Els secrets signifiquen tant com la persona amb qui esculls compartir-los.

El primer que volia fer el matí que tot va canviar era girar-me cap a ell i explicar-l’hi. Dir-l’hi. Contar-l’hi tot. Buidar el pap. No hi havia ningú altre al món amb qui desitgés tant compartir el secret.

Però no ho vaig fer.

Vaig deixar que es quedés en justament això. Un secret. Una cosa que un cop passada i per tota l’eternitat quedaria entre nosaltres. Que s’introduiria entre tots dos. Obriria una petita escletxa en la confiança mútua, on apareixeria un buit. S’hi instal·laria. I començaria a créixer.

No tenia elecció.

Em vaig llevar, em vaig vestir, me’n vaig anar a treballar.

I era conscient que res no tornaria a ser com abans.