80

En els darrers dies s’havia acumulat molta ràbia a l’ambient. Com un núvol dens. I el cotxe on es trobava no era una excepció.

—De debò m’estàs dient que no li vas arribar a preguntar per la seva coartada?

La Julia va sospirar.

—No, Ing-Marie. Sóc una ximple, ja ho sé. Però em va dir que era daltònic de passada, mentre parlàvem d’electrodomèstics, i després va començar a explicar com n’estava, d’agraït, a l’Elisabeth i com apreciava el que li havia dit, així que simplement vaig assumir que era innocent. Va ser un error greu.

—Error greu per dir-ho suaument —va respondre l’Ing-Marie, agra.

La resta del trajecte fins a Mariestad el van fer en silenci. La Julia es va eixugar discretament una llàgrima solitària que se li va escapar i va encreuar els dits perquè la seva companya, fidel al seu costum, no apartés els ulls de la carretera.

Deu minuts després eren al vestíbul d’Electrolux.

Al cap de trenta, tornaven a ser al cotxe.

—Sigui com sigui, ho havíem de preguntar —va dir la Julia.

En Mats Hunnevie no havia estat tan cordial com en la primera visita. S’havia negat a moure’s del vestíbul.

—No tinc ni temps ni ganes de parlar amb vosaltres.

—Tan sols és que quan vaig ser aquí la vegada passada em vaig oblidar d’una darrera qüestió. Em preguntava què vas fer el dia que l’Elisabeth va desaparèixer —va preguntar la Julia, amb tacte.

Secament, en Mats Hunnevie les havia informat que el 2 de novembre, entre les deu del matí i les quatre de la tarda, havia sortit a fer una reparació a Töreboda amb uns companys.

—La policia va comprovar la meva coartada fa unes quantes setmanes. Així que no, no tenia ni temps ni ganes ni l’oportunitat d’assassinar l’Elisabeth.

—No volíem dir que… —va començar la Julia, però va callar quan es va adonar que els braços d’en Mats Hunnevie cada vegada estaven més tensos.

—Ara val més que ens deixeu en pau, a mi i a la meva dona. La Klara està embarassada. Del meu fill.

Valia més que anessin amb compte, havia dit en Mats Hunnevie quan la Julia i l’Ing-Marie van fer mitja volta i van començar a caminar cap a la porta principal. Valia més que anessin amb molt de compte.