4

A sis-cents metres de la redacció del diari, però amb el cap molts anys més lluny, l’agent Anna Eiler era davant de l’ordinador al despatx de la comissaria de policia. Havia tancat la porta. No volia que ningú la molestés.

Imatges d’odi i mort, pena i impotència. No tenia gaire estona. Per a aquell munt de víctimes que havien estat esperant un final durant tant de temps. Els volia dedicar tota la seva atenció.

Volia donar-los justícia. En aquell moment.

Però concentrar-se li resultava difícil, per no dir impossible.

Aquell home li ocupava, com de costum, tots els pensaments.