66

Unes roses vermelles precioses i de tija llarga omplien la suite de l’hotel. Eren perfectes. Tot ho era. Excepte ell. Excepte ella.

L’Anna Eiler es va desfer de la seva abraçada i va sortir del llit. Quan va entrar al lavabo va sentir com el líquid tebi li regalimava per les cames. No li havia demanat que es posés un preservatiu. Sabia que tampoc no ho hauria fet.

Es va asseure a la tassa, va fer pipí i va desitjar d’una manera força innocent —tot i que sabia perfectament com anava allò de la flor i l’abelleta— que l’orina s’emportés tot el que li havia deixat a dins.

Va xopar una mica de paper de vàter i es va netejar a consciència, va intentar que no en quedés gens. Es va preguntar quantes vegades més se la cardaria abans que l’Anna decidís marxar d’aquella habitació, d’aquella ciutat.

Va estirar la cadena i es va posar davant de la pica per rentar-se les mans, però va evitar mirar la seva pròpia cara perquè no volia plorar davant de ningú, ni tan sols davant del seu reflex.