64

L’Ing-Marie estava estirada al llit d’un hotel, escoltant la remor de la dutxa. Potser hi hauria d’entrar i esmunyir-se sota el raig d’aigua calenta. Fer companyia a aquell cos nu. Però no s’hi veia amb cor.

Va donar un cop d’ull al telèfon i va sospesar si l’havia d’engegar. No n’era capaç.

Va pensar en aquell vespre. Com seria ser en una ciutat estranya on ningú no sabia qui era. Què era. S’havia d’arreglar. No s’hi veia amb forces.

Va aclucar els ulls i es va cobrir amb la flassada el cos i el cap. Es va quedar quieta sota el nòrdic flonjo de plomes i va sentir l’aroma del detergent de l’hotel i va respirar profundament pel nas. Portar una doble vida la consumia per dins. Estava esgotada. Desitjava que allò s’acabés aviat. Aviat s’acabaria.