32

Diumenge, 10 de gener de 2010

-Ara tan sols necessito la teva targeta de crèdit i ja haurem enllestit.

L’Anna Eiler va mirar la clau del cotxe que hi havia damunt del taulell de l’empresa de lloguer de vehicles Hertz de l’estació Central i després la noia somrient que hi havia al darrere.

Tenia nou o deu cotxes disponibles, el seu propi i tota la resta de vehicles de la feina, dels quals podia agafar les claus, però tot i així era allà. A punt de llogar un petit Fiat Punto blanc.

Sabia que era una bogeria. Però es va consolar pensant que, amb tot, era agent de policia i podria fer que no la descobrís.

Ell no la veuria. Però l’Anna Eiler sí que el veuria a ell.

L’havia de veure. Havia de contemplar aquells ulls que encara la despertaven a mitja nit amarada d’una suor freda. Aquell cos de grans dimensions que unes vegades havia odiat i d’altres estimat. L’home que li havia fet tant de mal.

Va allargar la targeta de crèdit i deu minuts més tard va començar el viatge de vint quilòmetres. Transgredint totes les normes del món, dins de la guantera hi portava l’arma reglamentària carregada. Per si de cas.