35

No estava enfadada. Estava completament i refotudament fora de si.

L’Anna Eiler odiava ser la segona i no suportava sentir-se imbècil. Quan en Klas Hjort havia entrat arrossegant-se a la comissaria de policia amb els ulls enrogits de plorar i les galtes enceses i havia confessat el seu afer amorós, havia desitjat que la terra se l’empassés. Aquella era la seva investigació. Ella no cometia aquella mena d’errors. Especialment no davant d’un company de la Comissió Nacional d’Homicidis.

En Patrik Morrelli havia demanat a l’Anna que el seguís fora de la sala d’interrogatoris, on en Klas Hjort a poc a poc però amb pas ferm s’havia fos un paquet sencer de mocadors de paper a la vegada que anava confessant una relació carnal minuciosament planificada amb la veïna.

—No vau comprovar la seva coartada? —havia preguntat en Patrik.

L’Anna Eiler havia tancat els ulls.

—I tant. És clar. Era a la feina. El seu cap en va donar fe. Es deu haver produït algun error en la cadena de comunicació.

Havien collat aquell home molt més que en interrogatoris anteriors. Havia sostingut que mai no havia pegat a la seva dona. Fet el salt, sí. Pegat, no. Ell l’estimava. No sabia d’on havien sortit els blaus que presentava el cos. I el sexe amb la veïna no significava res.

L’Anna trobava fascinant aquella frase. No significava res. Tants homes que deien el mateix. Tantes dones que, tot i així, es creien el contrari. Es va reprimir de pensar que ella mateixa hi havia caigut una vegada i una altra. Ella no era com la resta. Les febles. Les víctimes. Aquella era la diferència.

Ara que es trobava cara a cara amb la Klara Hunnevie, l’agent va odiar encara més la Julia pel rumb que havia pres la seva vida. En realitat es podria dir que tot, exactament tot, era culpa seva.

—Ja he dit tot el que volia dir —va sentenciar la dona massa perfecta que li va obrir la porta.

—I una merda que ho has fet! —va exclamar l’Anna Eiler, i va entrar a la força a casa de la Klara Hunnevie.

Estava farta de mentides, xerrameca i paraules buides.

N’havia escoltat massa sovint.