96

-Opino que ets una mica massa dura amb ella.

L’Anna va proferir un riure burleta.

—Per tu és fàcil de dir. Et passeges per aquí un parell de setmanes i després desapareixes. Jo m’hi he de quedar i bregar cada dia amb aquestes persones.

No van tardar a tornar a ser a la comissaria.

En Patrik va reduir la velocitat i es va aturar al voral. Es va esperar fins que la seva companya finalment va aixecar la vista i el va mirar.

—Anna, es tracta realment d’això? Que jo em passejo per aquí i després desaparec?

Es van estar en silenci uns quants minuts. Després, en Patrik va girar la clau al contacte i va engegar el cotxe.

L’Anna va mirar finestra enllà mentre es rosegava el llavi inferior. Odiava que fos capaç de llegir d’aquella manera els seus pensaments. Odiava que sabés que podia aconseguir d’ella el que volgués, però que no fes res. Odiava que a ella se li fes completament impensable prendre la iniciativa, però sabia que se li rendiria als braços en menys d’un segon si aquell home n’hi brindava l’ocasió. Odiava que no n’hi brindés l’ocasió. Odiava que aquell mateix matí en Patrik li hagués dit que la setmana següent seria l’última que passaria a Skövde.

—Resulta impossible pagar durant més temps el viatge, les dietes i l’hotel. Dues setmanes és el màxim que som fora, si no és per causes extraordinàries.

Li volia preguntar si ella no era prou extraordinària. Gràcies a Déu no ho va fer, sinó que va intentar que semblés que era completament comprensible que se’n tornés amb la seva família. Havia dit que eren bones notícies per a ell.

A les seves orelles allò havia sonat alegre i buit. Probablement a les del seu company també. Fos com fos, hi havia un costat positiu en aquell enamorament dissortat. No havia despenjat el telèfon quan en David li havia trucat feia un parell de dies. Gairebé no li havia dolgut. Amb la Julia la cosa anava pitjor. Sentia una fiblada cada cop que la veia. Un dolor que preferia descarregar sobre la seva antiga millor amiga. Es preguntava si totes dues podrien reconduir la situació i retrobar-se. L’Anna la trobava a faltar.