59

Dimecres, 17 de febrer de 2010

L’Ing-Marie va tallar un tros de la seva capricciosa. Se la va ficar a la boca i va mastegar pensativa.

—En Klas Hjort? L’has ratllat de la teva llista de sospitosos factibles? —va preguntar.

La Julia va veure el marit davant seu. Com havia explicat que no trobava a faltar la incapacitat de la seva dona de tenir-ho tot endreçat, però que s’havia sentit avergonyit així que aquelles paraules havien sortit dels seus llavis. La seva desesperació per haver estat amb l’amant quan l’Elisabeth va morir.

—No, és cert que crec que és innocent. Però qui sap. Tampoc no em pensava que es ficava al llit amb la veïna.

La Julia va apartar el plat.

—Necessitem alguna cosa nova. Alguna pista.

Va gemegar.

—A la tele tot sembla més fàcil. On és en Gil Grissom quan se’l necessita?

L’Ing-Marie va somriure i va agafar el seu bloc de notes.

—A Las Vegas. O a la selva tropical d’algun lloc, depenent de la temporada. Vols que fem una llista del que tenim per ara?

La Julia va assentir amb el cap. Va alçar la mà i va començar a comptar.

—U. Creiem que hi ha un home implicat perquè la tapa del vàter estava alçada. Si no és que a l’Elisabeth Hjort li va donar per posar-se a netejar el lavabo quan la resta de la casa feia l’efecte que s’hi acabava de jugar al joc de les cadires. Dos. Sabem que algú ha endreçat l’habitació dels nens, cosa que indica que l’autor o autora és molt primmirat. Tres. L’Elisabeth Hjort va ser assassinada amb un objecte rom. Quatre. Sabem que existeix una carta de contingut desconegut que van trobar a la casa. Per cert, en saps res més, d’això?

L’Ing-Marie va remenar el cap.

—No. L’última vegada que vaig parlar amb la meva font em va dir que encara tardarien a obtenir la informació.

—I, per cert, com t’ho vas fer per aconseguir una font tan bona a l’SKL? És genial.

Es va posar vermella, l’Ing-Marie?

—Potser en una altra ocasió. Continuem —es va limitar a dir, evasiva.

La Julia va alçar l’altra mà.

—Sospitosos? U. En Klas Hjort. Des d’un punt de vista estadístic, la persona més propera sol ser l’autora del crim. I li era infidel. Dos. La Klara Hunnevie. Pel que sembla odiava l’Elisabeth Hjort i li volia prendre l’home. Tots dos sostenen que estaven junts al llit a l’hora que l’Elisabeth va ser assassinada, cosa que implica que tots dos són innocents, o que l’han morta plegats. O que ho va fer un dels dos, però un proporciona a l’altre, a l’assassí, una coartada.

Es va aturar un moment i va fer un glop del got d’aigua amb gas.

—I finalment el sospitós número tres. L’Ulf Karlkvist. Es podia haver assabentat de la infidelitat, anar a casa de l’Elisabeth per explicar-l’hi tot amb l’esperança de recuperar-la i haver rebut carabasses. Té un caràcter terrible. Potser es va enfurismar tant que la va matar.

L’Ing-Marie es va estirar cap endavant i va agafar un escuradents. El va fer servir a poc a poc i semblava profundament concentrada. Finalment va esclatar en un nou somriure, de la mena que, de fet, darrerament molt sovint li omplia la cara.

—Només vull dir que tot això m’encanta. Per fi una mort misteriosa a Skövde, i estem al bell mig de tot plegat.

La Julia va somriure per sota el nas.

—Ja li faré saber a l’Elisabeth, si em topo amb el seu esperit en algun lloc, que t’encanta el seu assassinat.

L’Ing-Marie va alçar els ulls cap al sostre.

—Ja saps a què em refereixo. D’acord, outside the box^[009] —va continuar finalment la periodista de successos, i va deixar l’escuradents damunt la taula—. Si intentem pensar més enllà dels tres de sempre i ens centrem en altres persones properes a l’Elisabeth. Jo dic un nom, i tu, el primer que et passi pel cap en relació amb el motiu o la coartada.

La Julia va dreçar l’esquena i es va concentrar.

—Mats Hunnevie.

Va remenar el cap.

—No d’una forma espontània. Massa agradable. No tenia cap raó per estar enfadat amb ella.

—Göran Hjonåker.

Dins del cap de la Julia es va formar una imatge de la locomotora Brio del psicòleg i es va posar vermella d’haver malpensat d’aquell home tan afable. Va tornar a moure el cap.

—També massa agradable. I la policia ha comprovat la seva coartada. Va estar tractant psicòpates fins a tres quarts de cinc.

De sobte, l’Ing-Marie li va llançar una mirada severa.

—És a dir que si algú va al psicòleg és un psicòpata?

La Julia va fer un gest evasiu amb la mà.

—Ja saps què volia dir. Continua.

—Un amant secret?

La Julia li va respondre amb un mig somriure.

—Un amant? Que s’ha buscat una mestressa de casa amb una depressió profunda que ni tan sols té forces per tenir cura de si mateixa?

—D’acord. I l’Anna-Maj Hansson?

La Julia va esclafir a riure.

—Això sí que seria sonat. Que la velleta de vuitanta anys resultés ser l’assassina. Vinga, va!

—Els nens?

La Julia va alçar els ulls al cel.

—Quina vista, Ing-Marie! De debò. Si no va ser l’anciana senil, potser ho van fer els fills de la morta, a qui amb prou feines els havien tret els bolquers. Ara mateix realment estàs fent honor al teu càrrec, periodista de successos.

L’Ing-Marie Andersson va allargar les mans en un gest de resignació i va sospirar ostensiblement.

—Saps, tinc moltíssimes ganes de resoldre aquest cas i, sincerament, penso que estem fent una feina excel·lent. Però tinc la impressió que estem passant per alt alguna cosa.

—Més aviat algú —va murmurar la Julia.