39

Així és com s’acaba la meva història. Evidentment, però, també hi ha un epíleg.

Ja he fet vint-i-nou anys, i en Rata trenta. Ja comencen a ser anys. El Jay’s Bar el van reformar quan es va eixamplar el carrer i ara és un local d’allò més elegant. Tot i així, en Jay continua pelant un cubell de patates al dia i passa el temps bevent cervesa i queixant-se que els clients d’abans eren millors.

Jo m’he casat i visc a Tòquio.

Sempre que s’estrena una pel·lícula de Sam Peckinpah, la meva dona i jo anem a veure-la al cinema. De tornada, ens aturem al parc de Hibiya a prendre un parell de cerveses cadascú i a donar crispetes als coloms. La meva pel·lícula favorita de Sam Peckinpah és Vull el cap d’Alfredo García, mentre que a la meva dona li agrada Comboi. De les pel·lícules que no són de Sam Peckinpah, a mi m’agrada Cendres i diamants, i a ella Mare Joana dels Àngels. Suposo que quan fa temps que vius amb algú, fins i tot els gustos comencen a assemblar-se.

Si em preguntessin si sóc feliç, segurament diria que sí. Al capdavall, els somnis són així.

En Rata continua escrivint novel·les. Cada any me n’envia còpies per Nadal. La de l’any passat anava d’un cuiner que treballava a la cafeteria d’un hospital psiquiàtric, i la de fa dos anys d’un grup de còmics basat en Els germans Karamàzov. Com sempre, a les seves novel·les no hi ha ni escenes de sexe ni hi mor cap dels protagonistes.

Al primer full sempre hi escriu:

És que el meu aniversari és el 24 de desembre.

No vaig tornar a veure la noia que tenia quatre dits a la mà esquerra. Quan vaig tornar a la ciutat a l’hivern, ella havia deixat la botiga de discos i havia marxat del pis. Havia desaparegut sense deixar ni rastre en el riu del temps i en la riuada de la gent.

Quan torno a la ciutat a l’estiu, camino pels carrers per on vaig caminar amb ella i m’assec a les escales de la nau de l’espigó per mirar tot sol el mar. A vegades vull plorar, però les llàgrimes no em surten. És així.

El disc on hi ha California Girls encara el tinc en un racó de la prestatgeria. Quan arriba l’estiu, el trec i l’escolto uns quants cops. M’assec, em prenc una cervesa i penso en Califòrnia.

Al costat dels discos hi tinc l’escriptori, damunt del qual penja la bossa amb un grapat d’herba gairebé momificada. L’herba que vaig treure de l’estómac d’aquella vaca.

La foto de la noia del departament de francès que es va suïcidar, la vaig perdre en algun trasllat.

Els Beach Boys han tret un elapé després de molt temps.