30

Va haver-hi una època en què tothom volia ser cool.

Poc abans d’acabar l’institut, vaig decidir que només diria la meitat del que pensava. No recordo per què ho vaig fer, però durant uns quants anys vaig posar en pràctica aquella idea. Fins que un dia vaig descobrir que m’havia convertit en una persona incapaç de dir més de la meitat de les coses que pensava.

No sé quina relació té això amb ser cool. Però si una d’aquelles neveres velles que cal descongelar uns quants cops l’any és cool, llavors jo també ho era.

Així, continuo escrivint això mentre m’omplo la consciència de cervesa i tabac per evitar adormir-me en les aigües estancades del temps. Em dutxo sovint amb aigua calenta, m’afaito dos cops al dia i no paro d’escoltar discos antics. Ara mateix, de fons sonen les cançons passades de moda de Peter, Paul and Mary.

—Va, no pensis més. Ja està, no?