Agraïments
És un fet generalment acceptat que les segones novel·les són un repte arriscat, i aquesta en concret no hauria vist la llum si no fos pel suport, l’acompanyament i l’ajuda pràctica d’unes quantes persones generoses. Gràcies de tot cor al Guy Mayhew, el David Shipperlee, el Sam Blackburn, el Gary Ferguson, el Darren Woods i la Joanna Harvey, que em van ajudar mentre em documentava per escriure aquest llibre. Si hi ha cap error, l’única culpable sóc jo, tot i que m’he permès algunes llicències artístiques. Estic especialment agraïda a l’Andrew Robinson, que em va dedicar tant de temps que no m’he pogut estar de fer-lo sortir al llibre.
Gràcies a la Charlotte Beresford, a la Merilyn Davies i al Shane Kirk per les discussions sobre la trama i per haver-se llegit l’original quan encara estava en estat embrionari, i també a la Sally Boorman, la Rachel Lovelock i el Paul Powell per apostar tan generosament en la iniciativa solidària per batejar algun dels personatges.
La vida de l’escriptor sol ser molt solitària. La meva té la sort de poder-se enriquir-se amb les comunitats presents al Twitter, l’Instagram i el Facebook. Els seus membres sempre tenen a punt una paraula d’ànims, una copa de cava virtual o algun suggeriment per batejar el conillet d’Índies. Tant a la vida real com a la de la xarxa, no deixarà mai de sorprendre’m la generositat i solidaritat del món de la novel·la negra. Els autors són gent fantàstica.
Tinc la sort de tenir la millor agent del ram, la Sheila Crowley, i l’orgull de comptar-me entre els representats per Curtis Brown. Un agraïment especial per a la Rebecca Ritchie i l’Abbie Greaves pel seu suport.
No seria ni la meitat de l’escriptora que sóc si no fos pel talent i la perspicàcia de la meva editora, la Lucy Malagoni, amb qui és un goig treballar. Tot l’equip de Little Brown és extraordinari. Gràcies a la Kirsteen Astor, la Rachel Wilkie, l’Emma Williams, la Thalia Proctor, l’Anne O’Brien, l’Andy Hine, la Kate Hibbert i l’Helena Doree pel seu entusiasme i la seva dedicació.
Hi hauria d’haver un premi per a les famílies dels escriptors, que els aguanten els canvis d’humor, els terminis, els sopars socarrimats i els retards a la sortida d’escola. Però, a falta de medalles, el meu amor i el meu agraïment per al Rob, el Josh, l’Evie i el George, que il·luminen la meva vida i fan possibles els meus llibres.
Finalment, gràcies de tot cor als llibreters, bibliotecaris i lectors a qui els va agradar prou I Let You Go per convertir-lo en un èxit. Us estic molt agraïda i espero que Ho sé tot de tu us agradi igual o més.