El terme música de fet vol dir l’art de les muses i és original del mite grec sobre les nou muses. Totes nou eren filles del poderós déu Zeus i la musa Mnemòsine, deessa de la memòria. La musa de la música, Euterpe, normalment es representa amb una doble flauta als llavis i el seu nom vol dir «la de bon ànim».

El talent anomenat musicalitat de fet no té cap definició comunament acceptada. Hi ha gent que té una manca d’habilitat per sentir les freqüències de so modificades de les notes i en canvi hi ha gent que neix amb una enorme memòria musical i una perfecta oïda musical, la qual cosa significa que pot donar un to exacte sense cap mena de referència.

Al llarg del temps, han aparegut una sèrie de genis musicals excepcionals dels quals només uns quants han esdevingut molt famosos, com Wolfgang Amadeus Mozart, que feia gires per les corts reials d’Europa amb només sis anys d’edat, i Ludwig van Beethoven, que va escriure moltes de les seves gran obres després de quedar-se completament sord.

El llegendari Niccolò Paganini va néixer el 1782 a la ciutat italiana de Gènova. Va ser un violinista i compositor autodidacte. Fins al dia d’avui hi ha ben pocs violinistes que hagin estat capaços de tocar les peces complicades i ràpides de Paganini.

Els rumors que per tal d’obtenir les excel·lents habilitats que posseïa havia signat un contracte amb el dimoni el van perseguir fins a la mort.