112
Foc automàtic

Amb passos llargs i cautelosos, en Joona i en Niko pugen per una de les escales exteriors. El mar quiet s’estén en totes les direccions cardinals com una immensa làmina de vidre. De sobte en Joona sent música de violí. Intenta veure alguna cosa darrere les grans portes de vidre. S’intueixen siluetes fosques reflectides darrere les superfícies de vidre. Pot apreciar una petita part del menjador. No s’hi veu gent. La música continua febrilment. Distant com en un somni, apagada pels vidres de les finestres.

En Joona i en Niko s’esperen uns segons i després passen corrents per una zona oberta amb una piscina sense aigua, sota la terrassa que sobresurt i amunt per les escales metàl·liques.

Se senten passos des de la terrassa de dalt i en Niko assenyala cap a amunt, a l’escala. S’amaguen silenciosament contra la paret en direcció a les escales.

Els sons ràpids i juganers del violí se senten ara amb molta més claredat. És un violinista destre. En Joona mira cautelosament dins l’enorme menjador amb material d’oficina al damunt de diverses taules, però no hi veu gent. La persona que toca ha de ser a l’altre costat de les àmplies escales vermelles.

En Joona fa un senyal a en Niko perquè el segueixi i li cobreixi l’esquena i assenyala cap endavant, a la coberta del capità de sobre.

De sobte el violí emmudeix enmig d’un bonic passatge cap al registre més agut. Totalment, de sobte.

En Joona es llança darrere les escales al mateix moment que se sent foc automàtic esmorteït.

Espetecs ràpids i durs. Les bales encamisades topen contra les escales on ell era fa un moment i reboten gemegant en diferents direccions. En Joona s’arrossega endavant darrere les escales, es torna a sentir el cos ple d’adrenalina. En Niko es cobreix darrere la grua dels bots salvavides i contesta al foc. En Joona va de quatre grapes cap a darrere l’escala, veu la línia dels forats de bala a la finestra fosca, com anells gebrats al voltant de pupil·les negres.