2
L’assetjador

La Penélope està dreta al taulell de comandament del iot i porta un sarong fi de color blau que li envolta els malucs i un biquini blanc amb el signe de la pau per sobre el pit dret. La llum estiuenca flueix pel seu damunt tot i la brisa. Amb compte, tomba pel far Kunghamn i maniobra després el gran iot cap a l’estret.

La seva germana petita, la Viola, s’aixeca de la gandula rosa situada a la coberta de la popa. Ha passat l’última hora asseguda amb el barret de cowboy d’en Björn al cap i unes ulleres enormes de mirall i s’ha fumat un porro amb moviments endormiscats.

Amb cinc intents laxos, la Viola intenta agafar la capsa de llumins del terra amb els dits dels peus abans de donar-se per vençuda. La Penélope no pot evitar de riure. A través de la porta de vidre, la Viola entra a la sala i pregunta si ha de fer-se càrrec del iot.

—Si no, vaig a baix i em faig un Margarita —diu i continua baixant les escales.

A la coberta de proa hi ha en Björn estirat sobre una tovallola de bany amb l’edició de butxaca de les Metamorfosis d’Ovidi com a coixí.

La Penélope veu com les fixacions del reixat de sota els seus peus estan rovellades. El pare d’en Björn li va donar el iot quan va fer vint anys però mai ha disposat de mitjans per mantenir-lo. El gran iot de passeig és l’únic regal que ha rebut del seu pare, a part d’un viatge. Quan el pare va fer cinquanta anys va convidar en Björn i la Penélope a un dels hotels estrella més bonics, Kamaya Resort, a la costa de Kenya. La Penélope només va poder quedar-se a l’hotel dos dies abans de viatjar cap al camp de refugiats de Kubum, a Darfur, al Sudan del Sud, on hi havia el grup francès d’ajuda Action contre la Faim.

La Penélope redueix la velocitat de creuer de vuit a cinc nusos quan s’apropen al pont de Skurusunds. No se sent res pel trànsit intens que hi passa per sobre. Quan llisquen per l’aigua ombrívola ella veu un bot negre a prop dels fonaments de formigó. L’embarcació s’assembla a la que utilitzen els guardacostes militars.

Un RIB amb un buc de fibra de vidre i motors molt potents.

Quan la Penélope gairebé ja ha passat per sota el pont percep algú assegut a la barca. Un home s’ajup en la foscor d’esquena a ella. No entén per què el seu pols s’accelera quan té la visió sobtada de l’home. Alguna cosa passa amb el coll d’aquest home i la roba negra. Se sent observada tot i que ell mira cap a l’altre costat.

Quan surt de nou a la llum del dia sent un calfred tremolós per tot el cos i se li posa la pell de gallina durant una bona estona.

Augmenta la velocitat a quinze nusos un cop ha passat Duvnäs. Els dos motors de l’embarcació fan una remor eixordadora, l’aigua escumeja darrere d’ells i la barca guanya velocitat per sobre la suau superfície de l’aigua.

Sona el telèfon de la Penélope. Veu que és el número de la seva mare. Potser ha vist el debat a la tele. De sobte la Penélope pensa que la seva mare segurament truca per dir-li que estava molt maca i que ho va fer molt bé, però sap que només és una fantasia.

—Ei, mama —contesta la Penélope.

—Ai —xiuxiueja la mare.

—Què ha passat?

—La meva esquena… he d’anar al naturòpata —diu la Claudia i se sent com si s’estigués omplint el got d’aigua de l’aixeta—. Només volia saber si la Viola havia parlat amb tu.

—És a la barca —contesta la Penélope i sent com la seva mare beu.

—És aquí, que bé… He pensat que li aniria bé.

—De segur que li anirà bé —diu la Penélope, subjugada.

—Què menjareu?

—Aquesta nit tenim areng en escabetx, patata, ous…

—A ella no li agrada l’areng.

—Mama, la Viola m’ha trucat perquè…

—Ja sé que no hi havies comptat —interromp la Claudia—. Per això ho pregunto.

—He fet unes quantes mandonguilles —diu la Penélope pacientment.

—N’hi haurà prou per a tots? —pregunta la mare.

—Prou? Depèn…

Ella es queda en silenci i mira fixament l’aigua brillant.

—Jo puc prescindir de les meves —diu ella, serena.

—Si n’hi ha prou —diu la mare—. Només vull dir això.

—Ja ho entenc —diu baixet.

—Em vols fer pena, ara? —pregunta la mare amb una irritació continguda.

—Només és que… De fet, la Viola ja és una persona adulta i…

—Ara em deceps.

—Ho sento.

—Normalment et menges les meves mandonguilles per Nadal i Sant Joan i…

—No tinc cap necessitat de fer-ho —diu la Penélope ràpidament.

—Bé —diu la mare de manera abrupta—. Això és tot, doncs.

—Només vull dir que…

—No cal que vinguis aquí per Sant Joan —interromp la mare amb veu d’enfadada.

—Però, mama, per què has de…

Se sent un clic quan la mare penja. La Penélope calla immediatament i sent una frustració tremolosa dins seu, es mira el telèfon i l’apaga.

L’embarcació navega lentament pel verd que reflecteixen els voltants.

Les escales de la cuina encastada cruixen i al cap d’una estona la Viola s’aixeca balancejant-se amb un got de Margarita a la mà.

—Era la mama?

—Sí.

—Té por que no mengi? —pregunta la Viola rient.

—Hi ha menjar —contesta la Penélope.

—La mama no es creu que em pugui cuidar a mi mateixa.

—Només està preocupada —contesta la Penélope.

—No es preocupa mai per tu —diu la Viola.

—Jo ja em sé cuidar soleta.

La Viola tasta la beguda i mira a través del parabrisa.

—Vaig veure el debat per la tele —diu ella.

—Aquest matí? Quan m’he trobat amb Pontus Salman?

—No, va ser… la setmana passada —diu ella—. Vas parlar amb un home arrogant que… tenia un nom bonic i…

—Palmcrona —diu la Penélope.

—Exactament, Palmcrona…

—Em vaig enfadar, em vaig enrojolar i els ulls se’m van omplir de llàgrimes, m’hagués estimat més recitar Masters of War de Bob Dylan o simplement sortir corrents donant un cop de porta.

La Viola observa la Penélope quan estira el braç per obrir la claraboia.

—Pensava que no et depilaves les aixelles —diu pausadament.

—No, però últimament he sortit tant als mitjans que…

—Que presumida! —bromeja la Viola.

—No volia que em rebutgessin com a dogmàtica per una mica de pèl a sota els braços.

—Com va amb la línia del biquini?

—Més o menys…

La Penélope s’aixeca el sarong i la Viola es cargola de riure.

—A en Björn li agrada —riu la Penélope.

—Ell és el menys indicat per dir res, amb les seves rastes.

—Però et depiles allà on se suposa que t’has de depilar —diu la Penélope amb veu clara—. Per al teu marit vell i musculat, idiota i…

—Sé que no sóc gaire bona jutjant —interromp la Viola.

—No, i ara, sí que ho ets.

—Mai no he fet res bé.

—Només hauries de millorar les teves avaluacions i…

La Viola arronsa les espatlles:

—De fet m’he presentat a l’examen d’accés a la universitat.

S’obren camí suaument per l’aigua transparent, mentre les gavines segueixen el iot a gran altura.

—Com va anar? —pregunta la Penélope finalment.

—Vaig pensar que era fàcil —diu la Viola tot llepant la sal de la vora del got.

—Doncs va anar bé —somriu la Penélope.

La Viola assenteix i deixa el got.

—Com de bé? —pregunta la Penélope donant-li un cop de colze.

—Màxima puntuació —diu la Viola mirant cap avall.

La Penélope crida d’alegria i l’abraça fortament.

—Entens què vol dir, això? —crida la Penélope amb excitació. Et podràs formar en allò que vulguis, a la universitat que desitgis, només es tracta d’escollir entre col·legi de comerç, doctorat, facultat de periodisme.

La seva germana riu enrojolada i la Penélope l’abraça un altre cop deixant caure el barret. Ella acaricia el cap de la Viola, li arregla els cabells com feia quan eren petites, es treu el clip del cabell amb el colom de la pau i l’hi posa a la seva germana, se la mira i somriu satisfeta.