84
El foc

En Karl Mann parla ràpidament pel transceptor portàtil i camina cap al forat de l’escala.

—Es crema la planta de dalt de tot —diu ell breument.

—En quin grau de propagació? —pregunta en Joona caminant al mateix pas que ell.

—Encara no ho sabem, però estem evacuant l’ambaixada, i hi ha onze persones allà dalt.

En Karl Mann agafa l’extintor de l’armari de la porta vermella i retira el fusible de protecció del circuit.

—Surto a fora amb la Penélope —crida la Saga.

—És ell qui ha provocat el foc —diu la Penélope—. Desapareixerà mentre intenten apagar-lo.

En Joona segueix els tres policies militars cap al forat de l’escala. Els passos ressonen per les parets buides de formigó. Pugen les escales corrents i surten al passadís de la segona planta. Els impacta una forta pudor de fum i vels grisos corren per sota el sostre.

En Karl Mann obre una porta i mira dins d’una oficina buida. En Joona obre la porta següent, no hi ha ningú allà dins. Continuen.

—Sembla que s’està cremant la Schillersalen, hi ha una cuina a dins —diu en Karl Mann assenyalant el lloc.

Al final del passadís el fum negre es filtra per les dobles portes seguint un corrent llis. Corre com aigua tèrbola per sobre les portes i parets i s’escampa per sota el sostre.

Una dona crida en algun lloc. L’edifici fa un soroll sord i esmorteït, com si la construcció mateixa tronés en la distància. De sobte se sent espetegar darrere les portes dobles, com si el vidre d’una finestra grossa hagués explotat per l’escalfor.

—Hem de treure la gent d’aquí —diu en Joona—. Això és…

En Karl Mann el tranquil·litza fent un moviment amb la mà quan el truquen per la ràdio.

Deixa l’extintor a terra i contesta, intercanvia unes paraules en alemany i després es gira cap al grup.

—Escoltin —diu amb veu ferma—. Gràcies als monitors de l’habitació de seguretat han descobert una persona vestida de negre, és dins dels lavabos d’homes i hi ha una arma en una pica.

—És ell —diu en Joona.

En Karl Mann truca a l’habitació de seguretat amb veu baixa per indagar sobre la posició del subjecte al lavabo d’homes.

—Dos metres a la dreta de la porta —explica en Karl Mann—. Està perdent molta sang per l’espatlla, està assegut a terra… però la finestra és oberta, és possible que intenti escapar-se per allà.

Corren per sobre del paper protector marró, passen una escala de pintor i resten drets darrere d’en Karl Mann. Aquí hi fa molta més calor i el fum oneja al sostre com un corrent d’aigua argilós. Cruix i se sent una remor sorda, com si el terra se sacsegés sota els seus peus.

—Quines armes té? —pregunta en Joona amb veu esmorteïda.

—Només han pogut veure l’arma de la pica, però no…

—Pregunti si porta posada la motxilla —diu en Joona—. Perquè transporta…

—Estic dirigint l’operació —esgaripa en Karl Mann.

Ell fa un senyal a un dels seus homes, comproven els fusells d’assalt ràpidament i després el segueixen cap al guarda-roba. Quan veu que desapareixen, en Joona pensa que li hagués agradat advertir-los. Sap que la seva tàctica estàndard no funcionarà quan es trobin amb el solucionador de problemes. Només són mosques acostant-se a una aranya. L’un darrere l’altre quedaran atrapats a la teranyina.

En Joona sent la coïssor als ulls provocada pel fum.

«Una aranya fila la seva teranyina amb dos tipus de fil», pensa ell. Els fils enganxosos per capturar les preses i els fils per on s’enfila.

L’aranya recorda el patró i per això pot passejar-se per sobre la teranyina sense quedar-s’hi enganxada.

En Joona carrega la seva Smith & Wesson i segueix amb compte la policia militar. Ja s’han col·locat fora la porta del lavabo d’homes. Un d’ells, amb els cabells llargs i rossos sota el casc, treu el fusible d’una granada atordidora.

Obre la porta, llança la granada al terra enrajolat i tanca ràpidament. Se sent un espetec apagat i els altres policies militars obren la porta apuntant les armes cap a la foscor. En Karl Mann fa uns moviments accelerats amb la mà. Sense pensar-s’ho ni un segon, el policia ros s’afanya cap a dins amb el fusell d’assalt aixecat i el pistó contra l’espatlla. El cor d’en Joona se li encongeix del patiment. Després sent com el policia ros diu alguna cosa amb veu espantada. Sona gairebé com un nen desprotegit. Un segon després se sent una gran explosió. El policia militar surt expulsat del lavabo ple de fum i de morter. La porta s’ha desprès de les frontisses. L’altre policia deixa anar la seva arma, l’empeny cap a un costat i posa un genoll a terra. L’ona de xoc fa que en Joona hagi de retrocedir un pas enrere. El policia militar ros està estès al passadís boca amunt. Té la boca oberta i sang entre les dents. Està inconscient i se li ha clavat una gran esberla de la granada a la cuixa. La sang vermella brillant bombeja cap a fora esquitxant el terra. En Joona va cap endavant i l’aparta lleugerament del pas. Sent l’escalfor a les seves mans que prové de la sang que empeny cap enfora quan li fa un ràpid embenat fent pressió amb el cinturó de l’home i la màniga de la camisa enrotllada.

Un dels homes s’ha desplomat. Crida amb veu espantada i tremolosa.

Dos policies militars ajuden un home amb els cabells canosos al passadís. Té la cara plena de sutge i no pot caminar sol. Una dona s’ha cargolat el jersei tapant-se la boca i corre pel passadís amb ulls espantats i oberts de bat a bat.

Amb l’arma a la mà, en Karl Mann entra al lavabo passant per damunt dels trossos de vidres i rajoles. Troba el solucionador de problemes a terra. L’home encara és viu. Les seves cames s’estreben i mou els braços a les palpentes. L’explosió li ha volat la barbeta i més de mitja cara. En Karl Mann mira al seu voltant, veu el filferro d’acer i constata que l’home havia planejat parar una trampa, volia preparar una granada de mà, quan va ser sorprès per la granada atordidora i va deixar anar la seva.

—Evacuarem la resta —xiuxiueja per a si mateix en Karl Mann i surt del lavabo.

En Joona s’eixuga la sang de les mans, truca al centre d’operacions demanant una ambulància i al mateix temps veu la Penélope que surt del forat de l’escala. La Saga la segueix pel passadís. La Penélope té els ulls foscos, com si hagués estat plorant durant hores. La Saga intenta calmar-la, l’agafa per l’esquena però la Penélope s’aparta traient-se-la de sobre.

—On és ell? —pregunta la Penélope amb una veu com si algú l’empaités—. El vull veure.

—Hem de sortir d’aquí —crida en Joona—. El passadís aviat s’omplirà de flames.

La Penélope continua passant pel costat d’en Joona, va cap al lavabo d’homes, mira dins l’habitació explosionada, veu l’home a terra, el seu cos tremolós i la cara ensangonada. Ella ploriqueja, s’aparta, torna a sortir al passadís, es recolza a la paret despenjant un quadre que emmarca una carta del canceller federal Willy Brandt. En caure a terra el vidre es trenca però la carta continua dempeus contra la paret.

La Penélope respira molt de pressa, té l’estómac regirat, empassa i sent com la Saga intenta agafar-la, vol emportar-se-la cap al forat de l’escala altre cop.

—No és ell —es lamenta la Penélope.

—Hem de sortir —li diu la Saga consolant-la i la guia cap a fora.

El personal de l’ambulància, amb màscares protectores, s’emporta el policia militar ros. Es torna a sentir una altra explosió per la calor, com una respiració profunda. Bocins de vidre i estelles de fusta s’arremolinen pel passadís.

Un home ensopega cap endavant, rellisca i es torna a aixecar. El fum s’escapa per una porta oberta. Un home alt està dret al passadís mentre li raja sang del nas, pel pit de la camisa i la corbata. La policia militar continua cridant a tothom que es dirigeixi cap a la sortida d’emergència. Flames de foc surten per la porta oberta d’una oficina. El paper protector de terra s’encén i s’arremolina al voltant del foc.

Dues persones agafades de la mà gategen corrents per terra. Una dona amb un vestit d’estiu en flames crida i un policia militar la ruixa amb escuma blanca.

En Joona tus com a conseqüència del fum, però malgrat això entra al lavabo d’homes i observa la devastació provocada per la granada. El solucionador de problemes està estès immòbil, té la cara temporalment embenada amb compreses i gases. A través del forat de bala de l’espatlla de la jaqueta negra surt sang d’un vermell molt fosc. L’armari de primers auxilis de la paret està esclafat a terra i les tiretes i compreses es barregen amb la pols i amb petits fragments de rajola blanca. Les parets estan brutes de sutge i moltes rajoles s’han desenganxat. Els compartiments dels lavabos estan derruïts, els miralls esmicolats, l’aigua d’una pica trencada surt per fora el passadís.

A la pica hi ha set carregadors i una arma Heckler & Koch. Darrere d’un dels lavabos d’un altre compartiment es pot veure la motxilla de l’home, naturalment negra, de niló.

Se senten crits, veus espantades o ordres curtes. En Karl Mann entra al lavabo d’homes amb el personal de l’ambulància.

—Vull que algú el vigili —diu en Joona amb un gest cap al solucionador de problemes quan el personal de l’ambulància l’aixeca de terra i el lliga al damunt d’un baiard.

—Morirà abans d’arribar a l’hospital —contesta en Karl Mann mentre tus tapant-se la boca amb la mà.

—M’agradaria que vostè el vigilés si més no mentre sigui dins del recinte de l’ambaixada.

La mirada d’en Karl Mann es creua amb la d’en Joona i ràpidament dóna l’ordre a un dels seus homes que vigili el presoner i l’entregui a la policia sueca.

Un fum espès i negre forma grans núvols pel passadís, tot trona i cruix fort. La gent crida i tus. Tothom s’afanya per sortir amb cares atemorides. Truquen a la ràdio d’en Karl Mann i ell contesta, s’ajup per sota el fum i parla breument.

—Encara hi ha una persona desapareguda, hauria de ser aquí dalt —diu tossint.

En Joona fa un pas gran per sobre la porta que hi ha a terra, va cap a una porta tancada i posa la mà a la maneta. La llum fa pampallugues i seguidament desapareix per complet. La llum del foc vagarejant serveix de guia pel passadís fumat, espurneja vertiginosament a través de l’obertura de la porta.

Crepita i retruny potentment, espetarrega i xerrica com el metall quan es torça i es fa a trossos.

En Joona es troba amb la mirada d’en Karl Mann i li fa un gest perquè es tiri enrere. L’inspector es treu l’arma i obre la porta uns quants centímetres, s’aparta, espera un moment i després mira a la foscor.

No veu res, només siluetes negres de mobles d’oficina arraconats contra persianes tancades. Un corrent d’aire dèbil prop de terra fa que en Joona s’aparti de la línia de foc.

—Evacuïn el local —crida algú darrere d’ell.

En Joona es gira i veu quatre bombers equipats amb màscares de fum que s’afanyen pel passadís, es dispersen i examinen les habitacions sistemàticament.

Abans que en Joona pugui advertir-los, un dels bombers enfoca l’habitació amb una llanterna potent, dos ulls brillen i un Labrador borda cansat.

—Ja ens fem càrrec de la situació —diu un dels homes—. Poden sortir sols?

—Falta una persona —contesta en Karl.

—Vagin amb compte —diu en Joona mirant el jove bomber als ulls.

—Va, vingui —li crida en Karl.

—Vaig un moment a mirar una cosa.

En Joona tus, torna a entrar al lavabo d’homes, veu la sang a terra i a les parets, s’afanya cap a una de les piques i arrabassa la motxilla negra del solucionador de problemes.