76
L’apartament segur

En Carlos, la Saga i en Joona caminen ràpidament pel llarg passadís que porta a la zona de la Säpo. En Verner Zandén ja està assegut en un sofà tou esperant-los quan ells arriben. Sense perdre temps saludant-se comença a parlar tan bon punt han tancat la porta:

—La Klara Olofsdotter, de les oficines de la fiscalia internacional, està connectada… Aquesta és una gran operació per a la Investigació Criminal i la Säpo, però a qui dimonis estem intentant enxampar?

—En sabem molt poca cosa —contesta la Saga—. Ni tan sols sabem si treballa sol; podrien ser professionals de Bèlgica o del Brasil o experts del KGB o de qualsevol lloc del bloc de l’Est.

—Realment no és difícil d’interceptar les nostres comunicacions per ràdio —diu en Carlos.

—El potencial solucionador de problemes sap que la Penélope està vigilada, que serà difícil trobar-la —diu en Joona—. Però en algun moment s’hauran d’obrir les portes, rellevar els guardaespatlles, portar-li menjar, ella es trobarà amb la seva mare, amb un psicòleg, amb en Niklas Dent, del Departament de Perfilació Criminal, i…

Es queda en silenci quan li sona el mòbil, mira ràpidament l’identificador de trucades i refusa la trucada.

—La nostra prioritat és protegir la Penélope —diu la Saga—. Però amb el que estem fent també tindrem la possibilitat d’enxampar l’home que va matar alguns dels nostres companys.

—No cal que els recordi que tot això és perillós —diu en Joona—. Cap de nosaltres es tornarà a trobar amb una persona més perillosa que aquesta.

* * *

L’habitatge protegit és a Storgatan 1, amb una finestra que dóna a Sibyllegatan i amb vistes a Östermalmstorg. No hi ha apartaments al davant, l’edifici més proper és a més de cent metres.

La Saga Bauer subjecta la porta d’acer de l’entrada quan la doctora Daniella Richards acompanya amb molt de compte la Penélope Fernández des d’un furgó de la policia de color gris plom. Estan envoltades d’agents de la policia de seguretat altament armats.

—Aquest és l’habitatge més segur sobre la terra d’Estocolm —explica la Saga.

La Penélope no reacciona a les seves paraules. Només continua amb la Daniella Richards cap a l’ascensor. Hi ha càmeres de seguretat pertot arreu a l’entrada i a l’ull d’escala.

—Hem instal·lat detectors de moviment, un sistema d’alarma molt avançat i dues línies encriptades directes al centre d’operacions —explica la Saga mentre pugen cap amunt.

A la tercera planta, la Penélope és escortada a través d’una porta de seguretat blindada cap a una comporta on hi ha asseguda una guàrdia uniformada. Ella obre una nova porta de seguretat i les fa entrar a l’apartament.

—El pis està assegurat altament contra incendis, té el seu propi alimentador i sistema de ventilació —diu la Saga.

—Estarà segura, aquí —diu la Daniella Richards.

La Penélope aixeca la mirada cap a la doctora amb uns ulls buits.

—Gràcies —diu ella gairebé inaudiblement passada una estona.

—Em puc quedar aquí, si ho vols.

La Penélope sacseja el cap i la Daniella deixa l’apartament juntament amb la Saga.

La noia tanca amb pany i forrellat i resta dreta al costat d’una de les finestres antibales amb vistes a Östermalmstorg.

Una mena de làmina enganxada al vidre fa la finestra opaca des de fora. Mira a l’exterior i pensa que algunes de les persones que es mouen per Östermalmstorg poden ser policies vestits de paisà.

Amb compte es mou pel costat de la finestra. No se sent res a fora.

De sobte truquen a la porta. Ella trontolla i el cor comença a bategar-li fort i ràpid.

Camina cap al monitor i prem el botó de l’intèrfon. La guàrdia de la comporta mira amunt a la càmera i li explica que la seva mare ha vingut a veure-la.

—Penny, Penny? —pregunta la mare preocupada darrere la guàrdia.

La Penélope gira la clau del pany, sent que el mecanisme de resposta fa tic-tac i després obre la pesant porta d’acer.

—Mama —diu ella tenint la sensació que la veu no pot ofegar l’espès silenci que regna a l’apartament.

Deixa entrar la seva mare, torna a tancar amb clau, però resta davant de la porta, prem la boca fort i sent com comença a tremolar evitant mostrar cap sentiment a la cara.

Mira ràpidament la seva mare, no gosa trobar-se amb els seus ulls. Sap que l’acusarà per no haver protegit la seva germana.

La Claudia fa uns quants passos endavant, cautelosament, cap al rebedor i fa un cop d’ull al seu voltant reservadament.

—T’està cuidant algú, Penny? —pregunta ella.

—Ara estic bé.

—Però t’han de protegir.

—Ja ho fan, aquí hi estic segura.

—Això és el que importa —diu la Claudia gairebé en silenci.

La Penélope intenta empassar-se el plor. La gola l’estreny i li fa mal.

—Hi ha tantes coses que haig d’organitzar —diu la seva mare i gira la cara—. Jo… no puc entendre, simplement no entenc que hagi d’organitzar el funeral de la Viola.

La Penélope diu que sí amb el cap lentament. De sobte la mare allarga la mà i li acarona la galta cautelosament. La Penélope gemega involuntàriament i la mare treu la mà d’una revolada.

—Diuen que aviat haurà passat tot —explica la Penélope—. La policia planeja atrapar l’home que… el que… va matar la Viola i en Björn.

La Claudia assenteix i després es gira cap a la seva filla. La cara d’ella està nua i indefensa, la Penélope se sorprèn quan veu la seva mare somrient.

—Pensa que ets viva —diu la Claudia—. Pensa que ets aquí, això és tot el que compta, l’únic…

—Mama.

—La meva petita.

La Claudia torna a allargar la mà i aquest cop la Penélope no s’aparta.