114
Batalla final

Tranquil·lament, el guardaespatlles dels cabells grisos surt del menjador, llisca cap a fora a través de les portes i corre al llarg dels departaments de vidre de la coberta amb l’arma de color de sorra penjada a l’espatlla. Les seves ulleres de sol resplendeixen. En Joona veu que el guardaespatlles va cap a en Niko i que en cosa d’uns segons l’agafarà per darrere.

En Niko està totalment desprotegit des d’aquella direcció.

El guardaespatlles alça el fusell i mou el dit cap al gallet.

En Joona s’aixeca ràpidament, apunta, fa un pas endavant per obrir la línia i dispara dos trets que van directament a parar al pit del guardaespatlles. L’home dels cabells grisosos trontolla, deixa anar el braç amb la mà oberta i s’agafa a la borda per no caure. Mira al seu voltant, veu que en Joona va cap a ell i aixeca el fusell.

No és fins en aquell moment que es fa visible l’armilla antibales que porta sota la jaqueta.

En Joona ja és davant d’ell, li aparta el canó del fusell amb la mà i al mateix temps li colpeja fortament la cara amb l’arma. Li clava un cop fort a la part de dalt del nas i les ulleres. Les cames del guardaespatlles es pleguen, es colpeja la nuca contra la borda emetent un so sord. La suor i els mocs esquitxen cap endavant i el cos es desploma.

En Joona i en Niko continuen cap a la proa del iot, un per cada costat del menjador. El rotor de l’helicòpter vibra cada vegada més i més ràpid.

—Va, embarquin! —crida algú.

En Joona corre tan a prop de la paret com pot. Redueix la velocitat i amb compte fa l’últim tros caminant. Mira fora, cap a la coberta de proa. El fill d’en Raphael Guidi ja està assegut a l’helicòpter. Les ombres de les fulles del rotor aletegen per sobre la coberta i la borda.

En Joona sent veus que provenen de la coberta del capità per sobre d’ell i fa un pas endavant quan s’adona que l’altre guardaespatlles d’en Raphael l’ha vist. L’home dels cabells clars resta dret a uns vint-i-cinc metres d’ell i apunta en Joona directament amb l’arma. No té temps ni de reaccionar quan dispara el tret. Se sent una curta explosió. En Joona nota com si li fuetegessin la cara i tot seguit es torna tot blanc. Cau de cap al damunt de diverses cadires. Directament al terra metàl·lic, es colpeja el coll amb la borda de la terrassa, la mà amb l’arma pica contra un llistó. Gairebé es trenca el canell i amb el cop se li escapa l’arma de les mans. Tritlleja ressonant quan l’arma cau per la borda cap avall a la proa.

En Joona parpelleja, torna a recuperar la vista i s’arrossega darrere la paret. Les mans li tremolen, no acaba d’entendre què ha passat. La sang calenta li regalima per la cara, intenta posar-se dret, necessita l’ajuda d’en Niko, ha de saber on és el guardaespatlles.

Es passa ràpidament la mà per la galta. Sent una cremor dolorosa quan es toca amb els dits i dedueix que la bala només ha passat fregant-li la templa.

Li ha fet un tall superficial, això és tot.

Sent un xiulet estrany a l’orella esquerra.

El cor batega de pressa i amb força dins del seu pit.

En incorporar-se darrere la paret metàl·lica de protecció, el cap li comença a fer molt de mal.

El xiulet produït per la migranya s’incrementa.

En Joona es pressiona el front amb el polze, entre les celles, i tanca els ulls, forçant el retrocés de l’intens dolor.

Mira més enllà cap a l’helicòpter, intenta veure en Niko, els ulls vaguen al llarg de la coberta de proa i la borda.

El vaixell armat dels marines s’acosta per darrere com una gran ombra en el mar brillant.

En Joona doblega la llarga barra metàl·lica d’una gandula trencada i la desenganxa per tal de tenir quelcom amb què defensar-se quan vingui el guardaespatlles. Pressiona el cos contra la paret i de sobte veu que en Raphael i l’Axel són fora a la coberta de proa. Es mouen gairebé enganxats enrere cap a l’helicòpter. En Raphael envolta l’Axel amb el braç dret. A la mà hi té un ganivet amb la fulla pressionant-li el coll. Amb l’altra mà aguanta un violí. La roba i els cabells onegen amb l’aire de les fulles del rotor.

El guardaespatlles que ha disparat a en Joona es mou lateralment amb tota la suavitat possible per poder-lo veure bé darrere la paret. No està segur d’haver disparat a l’intrús al cap, tot ha passat massa de pressa.

En Joona sap que el guardaespatlles l’està buscant i intenta recular a estrebades, però el mal de cap el fa anar molt lent.

S’ha d’aturar.

«Ara no», pensa ell, i sent com la suor li regalima per l’esquena.

El guardaespatlles segueix al racó, aixeca l’arma, visualitza l’espatlla i l’omòplat d’en Joona, li entreveu el coll i el cap.

De sobte en Niko Kapanen de la barba clara s’afanya endavant des de l’altre costat amb el fusell d’assalt aixecat. El guardaespatlles és ràpid, es tomba i dispara una sèrie de quatre trets. En Niko ni s’adona de la primera bala que li colpeja l’espatlla, però s’atura en rebre el segon tret, que li va directe a l’estómac, travessant-li l’intestí prim. El tercer és errat, però el quart li impacta al pit. Les cames se li pleguen i en Niko cau de costat, darrere la vora de la base de la plataforma de l’helicòpter. Està greument ferit i presumptament no és conscient que prem el gallet del fusell d’assalt mentre es va enfonsant a terra. Les bales surten disparades sense direcció. Buida la recambra completament en dos segons, recte sobre el mar, fins que l’arma fa clic.

En Niko esbufega, té els ulls en blanc, llisca sobre l’esquena obrint-se-li una ferida sangonosa i finalment deixa anar l’arma.

El pit li fa molt de mal. Tanca els ulls durant un moment i mira amunt amb ulls confosos veient els forts perns a la superfície interior de la plataforma de l’helicòpter. S’adona que el rovell ha empès per sota la pintura blanca del voltant de les grans rosques, però ni ha notat que el pulmó dret se li està omplint de sang.

Tus dèbilment, està a punt de perdre la consciència, però de sobte detecta en Joona, com resta amagat darrere la paret del menjador amb una barra metàl·lica a les mans. Els seus ulls es creuen, en Niko ajunta les últimes energies i amb el peu empeny el fusell fins on és en Joona.

L’Axel està espantat, el cor li batega fort, els trets disparats li xiulen a les orelles, el cos li tremola. En Raphael se l’emporta fent-lo servir d’escut. Trontollen i la fulla li perfora lleugerament el coll. L’Axel nota com la sang li comença a regalimar pel pit. Veu com l’últim guardaespatlles s’acosta a l’amagatall d’en Joona Linna sense poder-hi fer res.

En Joona s’estira endavant, amb la mà arriba al fusell d’assalt calent. El guardaespatlles de davant de la plataforma de l’helicòpter li dispara dos trets. Aquests reboten entre les parets, el terra i les bordes. En Joona treu la recambra buida, veu com en Niko busca més munició per les butxaques. En Niko esbufega, està molt dèbil i necessita descansar una mica amb les mans contra l’estómac sanguinolent. El guardaespatlles crida a en Raphael que ocupi el seu lloc. L’helicòpter ja és a punt d’enlairar-se. En Niko furga una butxaca de la cuixa i extreu la mà de nou. Un paper de llaminadura surt volant amb el vent però al palmell de la mà hi té un cartutx. En Niko tus dèbilment, es mira l’únic cartutx i el fa rodar per terra cap a en Joona.

El cartutx de bala semiblindada FMJ volta tritllejant per sobre el terra metàl·lic, el llautó del cartutx i la punta de metall parpellegen brillant.

En Joona l’agafa i l’introdueix ràpidament a la recambra.

Els ulls d’en Niko ara estan tancats, es pot veure una bombolla de sang entre els llavis, encara se li aixeca el pit a causa de la respiració precipitada.

Es poden sentir els passos del guardaespatlles per la coberta.

En Joona introdueix la recambra al fusell d’assalt i l’alimenta amb l’únic cartutx, aixeca l’arma, espera uns segons i després abandona l’amagatall.

En Raphael camina enrere amb l’Axel davant d’ell. El seu fill crida alguna cosa des de l’helicòpter i el pilot fa un senyal amb la mà a en Raphael per tal que hi vagi.

—M’hauria d’haver besat la mà quan en va tenir l’oportunitat —li xiuxiueja en Raphael a l’orella de l’Axel.

Les cordes del violí ressonen a causa d’un tret.

El guardaespatlles s’apropa a en Niko a gambades, es doblega per sobre la borda i li apunta la cara amb l’arma.

—Jonottakaa —crida en Joona en finès.

Veu com el guardaespatlles aixeca l’arma per apuntar-lo a ell i en Joona ràpidament es mou cap a un costat, intenta trobar la línia correcta, ha de disparar amb la seva única bala.

Es tracta només d’uns segons.

Directament darrere del guardaespatlles hi ha en Raphael, que prem el ganivet contra el coll de l’Axel. Les robes s’estreben per l’aire de l’helicòpter. Gotes de sang esquitxen pertot arreu. En Joona s’enfonsa lleugerament, aixeca la mirada uns mil·límetres i seguidament dispara el fusell d’assalt.

«Jonottakaa», pensa. «Poseu-vos en fila».

Espetega i sent la forta culatada contra l’espatlla. La bala semiblindada FMJ surt de l’arma a una velocitat de 800 metres per segon. Sense produir el mínim so entra per la gola del guardaespatlles i li surt pel coll, segueix sense perdre gaire velocitat directament a l’omòplat d’en Raphael i continua lluny perdent-se al mar.

Els seus braços s’agiten a causa del cop i el ganivet surt disparat per sobre la coberta.

L’Axel Riessen s’encongeix.

El guardaespatlles mira sorprès en Joona, la sang li brolla pel pit avall, aixeca l’arma balancejant-se, però no aconsegueix mantenir-se dret.

Respira amb dificultat, tus i la sang li surt a raig per la boca i la barbeta.

S’asseu, es toca la gola amb les mans, parpelleja dues vegades i tot seguit es queda amb els ulls ben oberts.

En Raphael té els llavis pàl·lids, resta dret contra el fort aire vibrant i amb la mà del violí fa pressió contra l’espatlla sagnant i mira en Joona fixament.

—Papa —crida el seu fill des de l’helicòpter i li llança una arma.

Impacta contra el terra dringant, rebota i s’atura als peus d’en Raphael.

L’Axel seu amb la mirada boirosa cap a la borda intentant aturar amb la mà el flux de sang de la gola.

—Raphael! Raphael Guidi —crida en Joona amb una veu forta—. Sóc aquí per arrestar-lo.

En Raphael és a cinc metres de l’helicòpter amb l’arma davant dels peus.

La jaqueta d’esport se li agita al cos.

Àrduament s’inclina endavant i agafa l’arma.

—És sospitós de greus casos de contraban d’armament, rapte i assassinat —diu en Joona.

En Raphael té la cara suada i l’arma li tremola a la mà.

—Abaixi l’arma —crida en Joona.

En Raphael subjecta l’arma pesant amb la mà, però el cor li comença a bategar més de pressa quan es troba amb la mirada tranquil·la d’en Joona.

L’Axel es mira en Joona fixament i intenta cridar-li que surti corrents.

En Joona resta dret, immòbil.

Tot passa gairebé simultàniament.

En Raphael aixeca l’arma cap a en Joona i prem el gallet, però l’arma només fa clic. Ho torna a intentar i esbufega per respirar quan entén que el seu fill no ha carregat la recambra tal com li ho havia promès. En Raphael sent una terrible soledat igual que una freda mortalla.

Sap que és massa tard per deixar anar l’arma i rendir-se en el mateix instant que nota una sacsejada al cos. Tres cops secs suaus segueixen l’un darrere l’altre. Aleshores se senten els trets per tot el mar. En Raphael sent com si algú el copegés fort al pit, seguit d’un dolor intens quan trontolla enrere i perd la sensació a les cames.

L’helicòpter ja no espera, s’aixeca sense en Raphael Guidi i puja sorollosament recte cap amunt a l’aire.

El gran vaixell de míssils dels marines finesos FNS Hanko és al costat del iot. Una segona vegada, tres franctiradors disparen les seves armes. Totes les bales impacten en el cos d’en Guidi. Se sent només un espetec. En Raphael fa uns passos enrere i cau, intenta aixecar-se però ja no es pot moure.

Té l’esquena calenta però els peus freds.

En Raphael mira fixament cap a l’helicòpter, que s’aixeca precipitadament cap al cel boirós.

En Peter seu a l’helicòpter i mira cap avall, al iot luxós que es va encongint. El seu pare està estès a la plataforma circular d’aterratge, dins del cercle com en una diana.

En Raphael encara subjecta el violí Paganini amb la mà. El gran bassal negre de sang s’estén ràpidament per sota d’ell, però la seva mirada ja és morta.

En Joona és l’únic que resta dret a la coberta de proa del iot.

Està dret quiet, mentre el blanc helicòpter desapareix.

El cel brilla amb una resplendor cristal·lina i desoladora. Al mar brillant hi ha tres vaixells immòbils; com si estiguessin abandonats i només suressin l’un al costat de l’altre.

Aviat arribarien els helicòpters de salvament des de Finlàndia, però en aquell mateix moment tot estava estranyament tranquil, igual que quan les últimes notes d’un concert perduren i el públic encara està encantat amb la música, encegat pel silenci de després.