86
El tronc blanc del bedoll

Fins que el detectiu Joona Linna no surt del forat de l’escala i s’apressa pel passadís, no nota l’esforç als pulmons i la coïssor als ulls. Ha de sortir a l’aire lliure, necessita respirar. Tus, es recolza a la paret i continua endavant tant sí com no. Es torna a sentir una nova explosió a la planta superior i un llum del sostre es despenja i cau a terra davant seu. Se senten les sirenes del servei d’emergència. Camina ràpidament l’últim tros fins a l’entrada principal de l’ambaixada. A la zona de l’asfalt, just a fora de la porta, hi ha sis policies militars alemanys. Fan guàrdia al control de seguretat temporal. En Joona respira l’aire pur omplint-se els pulmons, tus i mira al voltant. Dos cotxes de bombers han desplegat les escales contra la paret de l’ambaixada. Fora del tancat s’apleguen tot de policies i personal d’ambulància. En Karl Mann està estès a l’herba i un metge inclinat sobre d’ell li ausculta els pulmons. La Penélope Fernández surt fora del tancat de l’ambaixada japonesa embolicada amb una manta.

A l’últim moment en Joona va tornar al lavabo d’homes i va emportar-se la motxilla que havia estat col·locada a pressió darrere de la cisterna d’un lavabo. Només era un caprici.

No podia entendre per què el perseguidor hauria hagut de voler amagar una motxilla buida si prèviament havia deixat l’arma i la recambra totalment visibles a la pica.

Torna a tossir, obre la motxilla de niló gruixut i mira a dins.

La bossa no està completament buida del tot. Hi ha tres passaports diferents i un ganivet d’atac curt amb la fulla tacada de sang fresca.

—A qui has tallat? —es pregunta en Joona a si mateix.

Es torna a mirar el ganivet, la fulla blanca d’una pols metàl·lica sinteritzada, la sang que ha començat a coagular-se, i després mira a fora, cap a les ambulàncies i la gent de l’altre costat del tancat de l’ambaixada. Una dona amb un vestit calcinat està estirada en un baiard i una altra dona li agafa la mà. Un home gran amb el front tacat de sutge està dret parlant per telèfon amb una mirada totalment buida.

En Joona entén l’error que ha comès, deixa caure la motxilla i el ganivet ensangonat a terra i corre cap al tancat, crida als guàrdies que el deixin sortir.

Surt corrents del recinte de l’ambaixada, passa pel costat d’uns quants col·legues, salta la cinta de plàstic que acordona l’àrea, passa empenyent entremig de periodistes sense dir paraula i continua directe cap al carrer. Es posa davant de l’ambulància de color groc que abandona la zona.

—Li han examinat la ferida del braç? —crida al mateix temps que els ensenya la placa.

—Què diu? —pregunta el conductor de l’ambulància.

—El pacient ferit de bomba té una ferida a l’espatlla i jo…

—Ara mateix no és prioritat absoluta, això…

—Haig de veure-li la ferida —interromp en Joona.

El conductor de l’ambulància està a punt de queixar-se altre cop però quelcom en la veu d’en Joona fa que canviï d’opinió i faci només el que li diu.

En Joona voreja el vehicle i obre la porta de darrere. L’home del baiard té la cara coberta de compreses, oxigen connectat al nas i un aspirador de saliva a la boca. Un dels homes de l’ambulància ràpidament fa un tall a la jaqueta i la samarreta negres del pacient i mostra la ferida de l’espatlla.

No és cap ferida de bala, sens dubte ha estat feta amb un ganivet, una ganivetada profunda.

En Joona surt de l’ambulància, examina ràpidament l’àrea i es creua amb la mirada de la Saga entre la gent i els cotxes. Aguanta amb la mà una tassa de plàstic amb aigua, però tan bon punt es troba amb els ulls d’ell, llença la tassa i corre cap a ell.

—S’està tornant a escapar —es diu a ell mateix—. No es pot escapar.

En Joona mira al seu voltant, pensa que feia un instant, quan havia sortit corrents de l’ambaixada, havia vist la Penélope Fernández travessar el tancat de l’ambaixada japonesa amb una manta per sobre les espatlles i que havia tombat per Gärdesgatan.

—Agafi un fusell —crida en Joona sortint corrents.

Segueix el tancat, tomba a la dreta, mira al seu voltant però no veu ni la Penélope ni el solucionador de problemes per enlloc.

Una dona deixa anar els seus dàlmates esvelts lliurement per l’àrea de la gespa passat l’Institut Italià de Cultura.

En Joona s’afanya al llarg d’una lluminosa façana blanca, es treu l’arma i pensa que el solucionador de problemes s’ha salvat sortint de l’ambaixada fumada juntament amb tots els altres.

La Saga crida alguna cosa darrere d’ell, però ell no la sent, el cor li batega massa de pressa, té un brogit dins del cap.

Augmenta els passos encara més, gira en direcció a una zona amb un bosc petit i de sobte sent un tret. S’entrebanca i cau cap avall, en un rec, continua per un pendent amunt i s’afanya entre els arbres.

Es disparen nous trets provocant uns espetecs sobtats i curts.

En Joona es llança a través de les denses branques i surt fora, a una zona d’herba il·luminada. A tres-cents metres veu la Penélope sota d’un bedoll, es mou a poc a poc. Hi ha una home assegut i recolzat al tronc amb el cap penjant. La Penélope s’ajup davant d’ell però de sobte passa alguna cosa. Ella trontolla cap endavant i cau d’esquena. L’home l’està apuntant directament amb una arma. Corrents, en Joona aixeca l’arma i l’apunta, però és massa lluny. S’atura, subjecta l’arma amb les dues mans quan el solucionador de problemes dispara dos trets ràpids al pit de la Penélope. Ella cau a terra boca amunt. En Joona corre. El solucionador de problemes està cansat però torna a aixecar l’arma apuntant-la. En Joona dispara sense èxit. S’apropa i veu com la Penélope dóna cops de peu per apartar-se. El solucionador de problemes mira cap amunt a en Joona, però després torna a dirigir la mirada cap a la Penélope. La mira als ulls i li apunta a la cara. Es produeix un tret. En Joona sent el potent tret darrere seu. Es queixa tocant-se el costat de l’orella i un segon més tard una cascada de sang brolla per darrere del solucionador de problemes. La sang esquitxa el tronc blanc del bedoll. La bala metàl·lica ha travessat la caixa toràcica i el cor del solucionador de problemes. En Joona continua endavant apuntant-lo ininterrompudament. Se sent un altre tret i en Joona veu com l’home ja mort s’estremeix quan la bala li entra pel pit només uns centímetres més amunt de l’altra perforació. En Joona abaixa l’arma, es tomba i veu la Saga Bauer dreta al bosc amb un fusell de franctirador a l’espatlla. Els cabells clars i llargs fins a la cintura brillen amb els rajos de sol a través del fullatge i abaixa el fusell amb la cara encara concentrada.

La Penélope s’aixeca, s’aparta tossint cap a fora, a la llum del sol. Mira fixament l’home mort. En Joona continua endavant cap al solucionador de problemes, aparta l’arma d’una puntada i li comprova el pols per assegurar-se del tot que és mort.

La Penélope es descorda l’armilla antibales i la deixa caure a la gespa. En Joona va cap a ella. Ella fa un pas cap a ell com si estigués a punt de desmaiar-se. Ell l’abraça i sent l’esgotament de la noia quan ella li posa la galta al pit.