74
Un pla perfecte

Un noi solitari de ferro, només quinze centímetres d’alçada. Està assegut amb les mans al voltant dels genolls aixecats, al pati del darrere de l’església finesa de Gamla Stan. A uns tres metres del noi resta dret l’Axel Riessen, recolzat a la paret de color ocre menjant pasta d’un envàs de cartró. Amb la boca plena saluda amb els bastonets en Joona i la Saga quan entren per la porta.

—Què ha entès? —pregunta en Joona.

L’Axel fa que sí, deixa el menjar a l’ampit de la finestra, s’eixuga la boca amb un tovalló i llavors dóna la mà a la Saga i a en Joona.

—Ha dit que havia entès de què anava la fotografia —repeteix en Joona.

L’Axel mira cap avall, respira fort i després torna a aixecar la mirada.

—Kenya —diu ell—. Les quatre persones de la llotja brinden amb xampany perquè han fet un acord que tracta d’un gran subministrament de munició a Kenya.

Es queda en silenci un moment.

—Continuï —diu en Joona.

—Kenya compra 1,25 milions d’unitats de munició sota llicència 5,56 × 45 mm.

—Per a fusells d’assalt —diu la Saga.

—L’exportació va cap a Kenya —continua l’Axel, onerós—. Però no és Kenya el que es quedarà amb la munició. Continuarà cap al Sudan, a la milícia de Darfur. De sobte vaig entendre-ho tot. Està claríssim que la munició anirà cap al Sudan perquè la part compradora està representada per l’Agathe al-Haji.

—Però com hi entra Kenya en tot això? —pregunta en Joona.

—Els quatre de la llotja es troben després de ser dictada l’ordre d’arrest del president al-Bashir, oi? El segon quartet de corda de Bartók només s’ha tocat una vegada. Està prohibit exportar al Sudan, però a Kenya no, el país veí del sud encara no representa cap problema.

—Com en pot estar tan segur, de tot això? —pregunta la Saga.

—En Carl Palmcrona em va passar l’acord a mi quan es va suïcidar. Havia de ser la seva última tasca i no la va completar. He promès signar el permís d’exportació avui mateix —diu l’Axel amb decisió.

—Es tracta del mateix armament, el mateix acord. Des de l’ordre d’arrest del president, simplement que en comptes d’escriure-hi Sudan van fer-hi una ratlla i hi van escriure Kenya.

—Sens dubte, això és totalment segur —diu l’Axel.

—Abans que algú fotografiés la reunió —indica en Joona.

—Quan en Palmcrona es va treure la vida ja estava tot preparat, tothom es pensava que ja havia signat el permís d’exportació —explica l’Axel.

—Probablement es van estressar una mica quan van veure que no ho havia fet —somriu en Joona.

—Tot l’acord va quedar penjant a l’aire —diu la Saga.

—A mi em van reclutar molt de pressa —explica l’Axel—. Literalment em van posar el bolígraf a la mà perquè signés el contracte.

—I?

—Vaig voler-ho valorar jo mateix.

—I ho va fer?

—Sí.

—I sembla tot correcte? —pregunta la Saga.

—Sí… i vaig prometre que ho signaria i ho hagués fet sense dubtar si no hagués vist la fotografia i ho hagués relacionat amb Kenya.

Estan tots tres drets en silenci i es miren el nen petit de ferro, l’obra d’art pública més petita d’Estocolm. En Joona s’inclina endavant i li acaricia el cap brillant. El metall irradia calor corporal després d’estar tot el dia al sol.

—Actualment s’està carregant el vaixell al port de Göteborg —diu l’Axel en veu baixa.

—Ja ho he entès —diu la Saga—. Però sense un permís d’exportació llavors…

—Aquesta munició no sortirà de Suècia —constata l’Axel.

—Ha dit que hi ha gent que espera que signi el permís d’exportació avui mateix —diu en Joona—. Pot mirar d’endarrerir-ho d’alguna manera? És molt important per a la nostra investigació que no els doni cap resposta.

—Ells no es quedaran asseguts esperant.

—Digui’ls que encara no ha acabat del tot —diu en Joona.

—Sí, però serà dur. L’acord ja va endarrerit per culpa meva, però ho intentaré —diu l’Axel.

—Això no tan sols té a veure amb la investigació preliminar sinó també amb la seva seguretat —explica ell.

L’Axel somriu i diu amb escepticisme:

—Pensa que em podrien arribar a amenaçar?

En Joona li torna el somriure.

—Sempre que comptin amb una resposta positiva, llavors no hi haurà cap perill —contesta ell—. Però si diu que no, llavors hi haurà gent que perdrà enormes inversions. No puc ni imaginar-me com de grans havien de ser els suborns perquè la gent de Kenya fes els ulls grossos.

—No seré capaç d’endarrerir la signatura indefinidament, en Pontus Salman tot el dia que m’està trucant. Aquesta gent coneix el negoci, no és possible enganyar-los —diu l’Axel quan li sona el telèfon.

Mira breument la pantalla i queda encarcarat.

—Em sembla que torna a ser en Pontus Salman…

—Contesti —diu en Joona.

—D’acord —diu l’Axel i contesta.

—He intentat contactar amb vostè diverses vegades —diu en Salman amb veu confosa—. Sap, el contenidor del vaixell ja està carregat, val diners tenir-lo al port, l’armador ha intentat posar-se en contacte amb vostè, sembla que encara no han rebut el permís d’exportació.

—Ho sento —diu l’Axel mirant en Joona i la Saga—. Desgraciadament no he tingut temps de repassar l’última part perquè…

—He parlat amb la cancelleria governamental i hauria de signar avui mateix.

L’Axel vacil·la, els seus pensaments s’escapen en direccions diferents, li agradaria simplement acabar la conversa, però en canvi gargamelleja suaument, s’excusa i menteix:

—M’ha arribat un altre acord al mateix temps.

L’Axel s’adona del to fals que utilitza, ha trigat massa a contestar. Ha estat a punt de dir la veritat, que no hi haurà cap permís d’exportació perquè el que planegen realment és el tràfic d’armes a Darfur.

—Em va fer la impressió que l’assumpte quedaria tancat avui com a molt tard —diu en Salman sense amagar la seva irritació.

—Vostè s’ha arriscat —diu l’Axel.

—Què vol dir amb això?

—Que sense un permís d’exportació no s’exportarà res a…

—Però ho hem de fer… ho sento.

—Se’ls ha donat permís per manufacturar les armes, han rebut una resposta preliminar positiva i jo els he donat senyals positius, però això és tot.

—Ens hi juguem molt —diu en Salman, complaent—. Què li dic al propietari? Pot preveure aproximadament quant temps trigarà? Ell ha de saber quanta estona ha de ser al port, es tracta de tota la logística.

—Encara sóc positiu pel que fa a l’exportació, però ho tornaré a repassar tot per última vegada i els donaré una resposta —diu l’Axel.