47
La quarta persona

La Saga Bauer fa el revolt i s’atura. L’herba alta de la cuneta es recolza a la finestra. En Joona Linna seu completament immòbil i mira la fotografia. Alguna cosa impedeix veure l’extrem superior de la foto, però la resta, en canvi, és una imatge molt nítida. Presumptament la càmera estava oculta i la foto es va fer des d’un amagatall.

A la foto s’hi poden veure quatre persones en una llotja espaiosa d’una sala de concerts.

Hi ha tres homes i una dona. Les cares de tots són visibles i clares. Només un d’ells està girat però no està completament amagat. Hi ha una nevereta amb xampany i una taula parada de manera que poden menjar, parlar i a la mateixa vegada escoltar música.

En Joona reconeix immediatament en Carl Palmcrona amb una copa de xampany a la mà i la Saga n’identifica dos dels altres tres.

—Aquest és en Raphael Guidi, el comerciant d’armes esmentat en la carta del xantatge —diu ella assenyalant un home de cabells prims—. I el que està girat és en Pontus Salman, director de Silencia Defence.

—Armes —diu en Joona suaument.

—Silencia Defence és una empresa seriosa.

Al focus de l’escenari, darrere dels homes de la llotja privada, es pot veure un quartet de corda, dos violins, una viola i un violoncel. Tots els músics són homes. Estan asseguts fent un semicercle i tots es veuen les cares, unes cares brillants que denoten calma.

No és possible veure si tenen les parpelles abaixades o tancades, si les mirades reposen amb la música o si els músics tanquen els ulls i escolten les diverses parts.

—Qui és la quarta persona, la dona? —pregunta en Joona.

—Aviat em vindrà al cap —diu la Saga rumiant—. La reconec però ara mateix… merda…

La Saga es queda en silenci i s’entreté mirant la cara de la dona.

—Hem d’esbrinar qui és —diu en Joona.

—Sí.

La Saga engega el cotxe i quan es disposa a incorporar-se a la calçada contesta:

—Agathe al-Haji —diu ella ràpidament—. És una assessora militar del president Omar al-Bashir.

—El Sudan —diu en Joona.

—Sí.

—Quant de temps fa que és la seva assessora? —pregunta en Joona.

—Quinze anys, potser més, no me’n recordo.

—Així, doncs, què passa amb aquesta foto?

—No ho sé, res, vull dir… no hi ha res d’estrany en el fet que es trobin tots quatre i discuteixin sobre les possibilitats de fer un negoci —explica la Saga—. Al contrari, ja és previsible una reunió d’aquest tipus. Pot ser un primer punt. Es troben, s’expliquen les intencions dels uns i dels altres i potser demanen una resposta preliminar per part d’en Carl Palmcrona.

—I una resposta preliminar positiva voldria dir que l’ISP donaria un permís d’exportació definitiu?

—Exacte, això és una indicació.

—Suècia exporta normalment armament al Sudan? —pregunta en Joona.

—No, no ho crec —contesta la Saga—. Haurem de parlar amb algú que treballi en aquella regió. Em sembla recordar que la Xina i Rússia són les exportadores més grans, però no és segur que això encara sigui així, perquè el 2005 es va proclamar la pau al Sudan i llavors suposo que el mercat es va obrir completament.

—Així doncs, quin significat té aquesta foto? Què va portar en Carl Palmcrona a treure’s la vida? Vull dir, l’única cosa evident és que es va trobar amb aquestes quatre persones en una llotja.

En silenci viatgen cap al sud per l’autopista polsegosa mentre en Joona es mira la fotografia, la gira, mira l’extrem estripat i pensa.

—Per tant, aquesta fotografia no és gens perillosa? —pregunta ell.

—No, per a mi no.

—En Palmcrona es va treure la vida perquè va adonar-se que els que havien fet la foto revelarien un secret? La fotografia potser només és un avís? Potser la Penélope i en Björn són més importants que la fotografia?

—No sabem ni una maleïda cosa.

—Sí que sabem coses —diu en Joona—. El problema és que no hem arribat a ajuntar totes les peces del trencaclosques que hem trobat. Només podem suposar la missió del solucionador potencial de problemes, però pel que sembla ha estat buscant la fotografia per destruir-la i ha assassinat la Viola Fernández pensant-se que era la Penélope.

—La Penélope podria ser la fotògrafa —diu la Saga.

—Presumptament és així com diu, però ell encara no va quedar satisfet assassinant-la.

—Exactament, això és el que he començat a pensar. No sabem què ve primer… La foto és un enllaç amb el fotògraf, considerat l’amenaça real? O és el fotògraf l’enllaç amb la fotografia, considerada l’amenaça real?

—El pis d’en Björn va ser el primer objectiu del solucionador potencial de problemes.

Després seuen mitja hora en silenci i ja són gairebé a l’edifici de policia a Kungsholmen quan en Joona es mira la fotografia una altra vegada. Les quatre persones en una llotja, menjar, els quatre músics a l’escenari darrere seu, instruments, el teló, l’ampolla de xampany, les copes.

—M’estic mirant la foto —diu en Joona—. Hi veig quatre cares… i penso que una de les persones de la llotja està darrere l’assassinat de la Viola Fernández.

—Sí —contesta la Saga—. En Palmcrona és mort, o sigui que gairebé ja el podem treure de la llista. Llavors realment només en queden tres… i a dos d’ells no ens serà possible interrogar-los, ja que són massa lluny del nostre abast.

—Hem d’aconseguir parlar amb en Pontus Salman —diu en Joona breument.

—Vol interrogar-lo?