45
Després de l’autopista

La majordoma, Edith Schwartz, no té telèfon. Viu aproximadament a uns cent quinze quilòmetres al nord d’Estocolm, als afores de Knivst. En Joona està assegut al costat de la Saga, que condueix a una velocitat suau cap a Sveavägen. Deixen el centre de la ciutat via Norrtull i continuen per l’autopista, passen la sortida cap a l’hospital Karolinska.

—La investigació de l’escena del crim del pis de la Penélope per part de la Säpo ja ha conclòs —diu ella—. He repassat tot el material i no hi ha res que faci pensar en una connexió de la noia amb els grups d’extrema esquerra. Ella manté les distàncies, és una pacifista declarada que debat en contra dels mètodes d’aquests grups. He mirat les poques dades que tenim d’en Björn Almskog. Treballa a Debaser, a Medborgplatsen, és políticament inactiu, però va ser arrestat en una festa de carrer organitzada per Reclaim the City.

Viatgen ràpidament passant a prop de la tanca negra que s’alça en direcció al cementiri Norra i per l’alt fullam de Hagaparken.

—He repassat els nostres arxius —diu la Saga a poc a poc—. Tot el que tenim sobre els extremistes d’esquerra i de dreta a Estocolm… M’ha ocupat gairebé tota la nit. El material és naturalment confidencial, però hauria de saber que la Säpo ha comès un error: ni la Penélope ni en Björn estan involucrats en cap mena de sabotatge ni en res en aquesta direcció. Gairebé són ridículament innocents.

—Així doncs, ha deixat anar aquesta pista?

—Si així és, igual que vostè, estic totalment convençuda que el que estem investigant és quelcom d’una altra divisió, molt més lluny dels extremistes d’esquerra i de dreta…, presumptament en una altra divisió, més enllà de la Säpo i de la Investigació Criminal —diu ella—. Vull dir, la mort d’en Palmcrona, l’incendi a l’apartament d’en Björn, la mort de la Viola, etc., això té a veure amb coses completament diferents.

Es fa silenci i en Joona recorda la majordoma quan el va mirar als ulls i va preguntar-li si ja havien despenjat en Palmcrona.

—Què vol dir despenjat?

—Ho sento, només sóc la majordoma, em pensava que…

Ell va preguntar-li si va veure alguna cosa en particular.

—Una soga que penjava del ganxo del llum a la sala petita —va contestar ella.

—Va veure la soga?

—Naturalment.

«Naturalment», pensa en Joona i mira cap a fora a l’autopista, la barrera sorollosa vermella que a la dreta dóna a la zona de les torres i als camps de futbol. La pronunciació tallant de la paraula naturalment va fent voltes en la memòria d’en Joona, es va repetint sense parar, mentre recorda la cara d’ella quan li va dir que hauria d’anar a la comissaria de policia a contestar un parell de preguntes. Ella no va reaccionar amb preocupació, com ell s’esperava, sinó que només va assentir.

Passen per Rotebro, on van desenterrar les antigues restes de feia deu anys del cos d’en Johan Samuelsson al jardí de la Lydia Evers quan buscaven en Benjamin, el fill de l’Erik Maria Bark. Era l’hivern, llavors, ara la vegetació satura les vies de tren rovellades, els aparcaments i més lluny les cases unifamiliars i les torres.

En Joona truca a en Nathan Pollock a la Comissió Nacional d’Assassinats i després de dos senyals ja sent la veu lleugerament nasal:

—Nathan.

—Vostè i en Tommy Kofoed van examinar els rastres de cercles sota el cos d’en Palmcrona?

—La investigació preliminar ja es va tancar —contesta en Pollock mentre en Joona el sent teclejar a l’ordinador.

—Sí, però ara hi ha…

—Ja ho sé —interromp ell—. He parlat amb en Carlos, m’ha parlat del desenvolupament.

—S’ho podria tornar a mirar?

—Això és precisament el que estic fent —contesta en Pollock.

—Sona bé —diu en Joona—. Quan creu que acabarà?

—Ara —contesta ell—. Les empremtes són d’en Palmcrona i de la seva majordoma Edith Schwartz.

—De ningú més?

—No.

La Saga va a més de 140 km/h cap al nord per la carretera d’Europa 4.

En Joona i la Saga han estat asseguts a l’oficina de policia escoltant la gravació de l’Edith Schwartz i al mateix temps seguint els comentaris escrits d’en John Bengtsson.

Ara en Joona torna a repassar la gravació dins del seu cap: després de les formalitats habituals, en John Bengtsson diu que no hi ha res que faci sospitar d’assassinat l’Edith Schwartz, però que espera que ella pugui aportar una mica de llum sobre els motius de fons de la mort d’en Carl Palmcrona. Llavors es fa silenci. Se sent un lleuger xiulet provinent del sistema de ventilació, una cadira cruix per casualitat, un bolígraf ratlla el paper. En el protocol en John Bengtsson escriu que va decidir esperar a sentir les primeres paraules de l’Edith Schwartz perquè ella sempre va mostrar indiferència. Van passar més de dos minuts abans que digués alguna cosa. Això és molt de temps per estar asseguda a l’escriptori davant d’un policia on no es grava res més que un silenci lent.

—S’havia tret la gavardina, en Carl Palmcrona? —pregunta ella.

—Per què ho pregunta, això? —replica en John Bengtsson amablement.

Ella es queda en silenci altre cop, continua el silenci durant mig minut fins que en John l’interromp:

—Tenia la gavardina posada quan el va trobar per última vegada? —ell pregunta.

—Sí.

—Vostè li havia dit al detectiu Linna que havia vist la soga penjant del sostre.

—Sí.

—Per a què va pensar que s’utilitzaria?

Ella no contesta.

—Quant de temps hi va estar penjada? —pregunta en John.

—Des de dimecres —diu ella tranquil·lament.

—Així doncs, va veure la soga penjada del sostre la nit del 2 de juny, va anar cap a casa, va tornar el matí següent dia 3 de juny, va tornar a veure la soga, va trobar-se en Palmcrona, va deixar l’apartament i va tornar a les 14.30 h el 5 de juny… i va ser llavors quan es va trobar el detectiu Linna.

El protocol escrit diu que l’Edith va arronsar les espatlles.

—Ens pot explicar aquells dies amb les seves pròpies paraules? —pregunta en John Bengtsson.

—El dimecres al matí arribo al pis del director Palmcrona a les sis en punt. Només m’està permès utilitzar la clau als matins, perquè en Palmcrona dorm fins a dos quarts de set. És un home d’horaris regulars, per això no dorm mai més del compte, ni tan sols els diumenges. Molc els grans de cafè amb el molinet manual, tallo dues llesques de pa, les unto amb margarina extra salada Bregott, hi poso dos talls de foie gras amb trufa, cogombret i una llesca de formatge Cheddar a un costat. Paro taula amb unes estovalles de seda emmidonada i porcellana d’estiu. El diari del dia havia d’estar plegat al costat dret i no tenir ni propaganda ni esports.

Amb una minuciositat excel·lent descriu com va preparar les hamburgueses de vedella amb crema de llet del dimecres i el dinar del dijous.

En arribar al dissabte, quan va tornar amb la compra per al cap de setmana i va trucar a la porta, es queda en silenci.

—Sé que és difícil per a vostè —diu en John Bengtsson al cap d’una estona—. Però he estat aquí escoltant el que ha dit. Vostè ha repassat dimecres i dijous, s’ha recordat de cada detall, però no ha anomenat ni una vegada res de relacionat amb la mort sobtada d’en Carl Palmcrona.

Ella resta en silenci sense donar cap explicació.

—Li he de demanar que faci memòria —continua en John Bengtsson pacientment—. Sabia que en Carl Palmcrona era mort quan va trucar a la porta?

—No —contesta ella.

—No li va preguntar al detectiu Linna si ja l’havíem despenjat? —pregunta en John amb una certa impaciència.

—Sí —contesta ella.

—Ja se l’havia trobat mort?

—No.

—Però, què collons? —diu en John, enfadat—. No ens pot dir què sap? Què és el que li va fer preguntar-nos si ja l’havíem baixat? Vostè ho va preguntar? Per què ho va fer, si no sabia que era mort?

En John Bengtsson escriu a l’informe que malauradament va cometre l’error de provocar-la per les seves maneres tan evasives i que després d’allò ella es va tancar en banda.

—Sóc sospitosa d’alguna cosa? —pregunta ella fredament.

—No.

—Així doncs, hem acabat.

—Seria de gran ajuda si…

—No me’n recordo de res més —interromp ella aixecant-se de la cadira.

En Joona es mira la Saga, que observa a través del parabrisa la ràpida autopista que ve de cara i el camió de davant.

—Estic aquí assegut considerant l’interrogatori amb la majordoma —diu en Joona.

—Jo també —contesta ella.

—Ha fet enfadar en John perquè ell es pensa que es contradiu. En John reclamava que ella havia de saber que en Palmcrona era mort quan va trucar a la porta —diu en Joona.

—Sí —diu la Saga sense mirar-lo.

—Però ella ha dit la veritat perquè no sabia que era mort. Ella s’ho pensava però no ho sabia —continua ell—. Per això no va contestar la seva reclamació.

—L’Edith Schwartz sembla ser una dona especial.

—Crec que està mirant d’amagar-nos alguna cosa sense haver de mentir —diu en Joona.