ELS BALCONS DE LA DIADA

Vaig emergir al passeig de Gràcia des de l’estació de la plaça de Catalunya, vaig caminar amunt per situar-me al lloc que l’organització m’havia assignat, entre Consell de Cent i Aragó, i em vaig quedar atrapat sense poder-me moure a la cantonada de Diputació. Eren les quatre i faltava una hora perquè la manifestació de l’Onze de Setembre de 2017 fes el ple. Unes senyores no es van creure que no fos de Badalona perquè sempre m’han vist per Badalona. Vaig mirar amunt per localitzar helicòpters, i en el recorregut ocular em vaig trobar amb els balcons dels edificis del passeig de Gràcia i Diputació. Tots eren buits i presentaven les persianes de llistons tancades com cuirasses inexpugnables. Només un senyor treia el cap per una finestra. No tots els balcons podien correspondre a oficines. Hi havia d’haver vida, en aquest punt burgès de Barcelona. Els tractats d’arquitectura expliquen que els balcons són per veure-hi passar les processons o per fer-hi proclames. Dit així, es justifiquen els balcons del carrer Princesa, on el senyor Esteve seguia la processó de Corpus, com s’entenen els del Palau de la Generalitat o de l’ajuntament. Però ha passat mai cap processó pel passeig de Gràcia, o per Diputació? Què hi fan tants balcons si no s’hi veu ningú ni el dia que finalment hi passa una processó amb gegants, castells i bandes de música? Uns oficiants van cobrir els assistents amb teles suportades per unes perxes com si ens duguessin sota pal·li i fóssim la sagrada forma.

Les albergínies farcides del dinar m’havien fet set, i amb grans treballs vaig poder arribar al bar que vaig localitzar en un hotel del carrer Diputació. Una ampolleta de Vichy, tres euros. Els vaig donar per ben gastats: la televisió engegada retransmetia la manifestació que momentàniament havia abandonat. Les concentracions humanes estan pensades per ser difoses per televisió. Els assistents som els comparses d’una coreografia que només el realitzador del programa entén. Hi havia imatges aèries. Els tàlems que ens havien passat pel damunt eren banderes o duien inscripcions només visibles a vol d’ocell. Per què estaven tancats els balcons si tenien les millors vistes? Potser els propietaris havien baixat al carrer amb la bandera que hi podien haver penjat, no ho sé.

Jo he fet moltes batalles amb amics d’esquerra que ara són renuents a la independència o simplement a la celebració del referèndum. Ho són tant, que per més pena meva arriben a justificar les mesures coercitives del Govern espanyol contra els independentistes o els votants. No hauran vist la manifestació d’avui, ni a peu de carrer ni per la televisió. La ignoraran o la relativitzaran. S’hi tancaran en banda, que no sé ben bé què vol dir. Estan tancats amb balda darrere el balcó.