FRACTURA

Joan Manuel Serrat ha fet unes declaracions dient que no creu en absolut convenient que Catalunya se separi d’Espanya. Molt bé. Un altre referent cançoner, Raimon, també hi ha mostrat reticències. Passa alguna cosa? No passa res. També en l’àmbit de la música uns altres creuen el contrari. Lluís Llach s’ha implicat a fons amb Junts pel Sí i La Trinca va cantar al míting final de la formació. Vol dir això que la cançó catalana està «fracturada»? Que els intèrprets i els seus respectius seguidors es tiren els plats pel cap? Que els independentistes partidaris de Serrat s’abstindran d’escoltar les seves cançons i que els antics discos de La Trinca han deixat de fer gràcia «als del no»? No ho he observat. Quan Serrat va haver parlat, alguns van donar tan per fet que els independentistes més excitats projectarien invectives sobre la seva figura que van córrer a defensar-lo i a criticar els insultadors. El cas és que ningú no havia badat boca i els defensors es van quedar sols i enraonant per a ningú. Voldria recordar amb quina hostilitat va ser rebuda la decisió de Serrat de cantar a última hora en català la cançó prevista en castellà al festival d’Eurovisió de 1968. Allò sí que van ser insults, amb boicot inclòs. O les reaccions contràries que Serrat encara rep d’espectadors que no poden sofrir que canti en català a les televisions espanyoles, per molt que ho compensi amb musicacions de Machado.

Quina mania amb la «fractura». Ningú en parla quan l’electorat espanyol es divideix gairebé en parts iguals i amb el natural apassionament entre el PP i el PSOE. No en parlava ningú, tampoc, quan aquí CiU i el PSC es repartien els sufragis. Ens volen fer creure que des que s’ha entaulat l’independentisme a les taules de Nadal volen els ganivets. Els dinars de Nadal són els de sempre. Els ganivets serveixen per tallar el rostit i, si de cas, les famílies aquell dia reunides es porten els morros de casa, no necessàriament per motius polítics. Sí: no és el mateix el debat de la independència que una habitual votació entre dreta i esquerra. Més al nostre favor, si tot i així ni per Nadal ni en cap dia no es trenca cap plat, no es llença cap disc i no es crema cap bandera. La fractura és entre Catalunya i Espanya, i nosaltres mirem de solucionar-la amb votacions, que és el mètode pacífic que els homes hem trobat per dirimir conflictes.

Rajoy ha convocat les eleccions espanyoles el 20 de desembre. Ni en plena campanya nadalenca ens vol deixar en pau. El 25 se sabrà tot i ho comentarem a taula, amb tranquil·litat o amb vehemència, i sempre que ens vingui de gust.