ESTACIONS

Una estació de tren és una estació de tren. Sembla elemental, però ens ho compliquem. Una estació en té prou amb les vies, unes garites o unes màquines on comprar els bitllets, una teulada per si plou, uns bancs per seure i, si molt volen, un bar per prendre-hi un cafè. Tan senzill i econòmic. En canvi, les convertim en aeroports. No totes: les que són un «nus de comunicacions» i objecte de la megalomania. Ja que han sortit els aeroports. Per què els aeroports han de ser El Corte Inglés amb unes pistes d’aterratge a la plaça de Catalunya? Què hi fan les botigues? Què hi fan tants restaurants? Què, tants corredors de marbre? Sempre que vaig a Andorra em penso que soc en un aeroport. O al revés, sempre que vaig a un aeroport em sembla trobar-me a Andorra. Només que a Andorra no hi caben altres pistes que no siguin les d’esquiar i les que recullen avions les han hagut de fer a la Seu d’Urgell. El meu ideal d’aeroport, per dir-ne un, és el de Sant Sebastià, al País Basc: unes pistes d’aterratge i d’enlairament amb una barraca que és un bar.

Dimecres, 28 d’octubre, va fer 167 anys del tren, primer de la Península, que va circular de Barcelona a Mataró. No és cap número rodó, però a Mataró ho vam celebrar, com sempre. Una corona de llorer al patrici que va impulsar l’invent, una fira de trens en miniatura, un acte acadèmic… I a Barcelona, ciutat també implicada en l’efemèride? A Barcelona tenen altres coses per pensar. O no: Adif, l’empresa ferroviària encarregada de les estacions, va anunciar precisament ahir que atura les obres de la de la Sagrera. Se les han de repensar. No han de repensar les vies, que hi són i són utilitzades pels trens que van amunt i avall, l’AVE inclòs, sinó l’espai destinat a l’activitat comercial. I si ho deixessin córrer? I si fessin la teulada, acabessin les escales i posessin uns semàfors perquè els trens s’hi aturessin? Amb una mica de bar, la majoria de viatgers ja en tindríem prou i de sobres. Fins i tot sense el bar. Diuen que, com als aeroports, el públic no acceptaria una estació sense atractius comercials i gastronòmics suplementaris. Els aeroports haurien de ser, en la meva opinió, com les estacions d’autobusos o de taxis: hi arribes just i agafes el vehicle que t’interessa. Això és progrés i no haver-hi de ser tres hores abans, menjar coses rares mig a peu dret i fer adquisicions a les botigues. És això el que volen: que amb el consum paguem l’aeroport i l’estació del tren, i encara fer-hi negoci amb plusvàlues i especulacions. Les estacions barates només costen diners i no tenen cap rendiment.