FILLS COMUNS

Anna Gabriel, la diputada de la CUP, ha escandalitzat molta gent dient que li agradaria que els seus fills, en cas de tenir-ne, fessin la crescuda en comunitat i no en el si d’una família tradicional. Jo m’he quedat impassible. Quan estudiava a la universitat vaig rebre classes de Claudi Esteva Fabregat, i aquest eminent antropòleg, que havia fet expedicions pel món amb un salacot i una sahariana, ja ens havia parlat de cultures que ignoraven la família tal com nosaltres la confeccionem i on la comunitat de béns es feia extensiva als fills com s’hi feia la recol·lecció del blat, l’arròs o la regalèssia. El mateix professor ens havia fet llegir els estudis de Margaret Mead, que havia tornat de Samoa amb bones notícies sobre els nens que passaven la infantesa i la pubertat sense fer distincions entre els adults que els havien engendrat i els que no. Després hi havia Wilhelm Reich. Aquest psiquiatre estava renyit amb Sigmund Freud perquè el descobridor de la psicoanàlisi, un burgesot de la imperial Viena, pretenia evitar els efectes perniciosos del complex d’Èdip a còpia de fer asseure el fill rebel en un divan, extreure-li les inclinacions i restituir-lo al nucli familiar. Reich, en canvi, proposava destruir d’arrel aquest nucli, segons el principi de mort el gos, morta la ràbia. Ara no entrarem a escatir si Reich projectava el complex que volia extirpar sobre el mateix Freud, que era el pare de la seva ciència.

Però no tot eren teories que es trobessin als llibres o realitats que caiguessin lluny. Fa uns dos anys vaig visitar un quibuts a Israel. No mantenia gaire els principis fundacionals d’aquestes colònies agràries, però encara hi havia una escola amb uns infants els pares dels quals vivien com si tot fos de tothom, fills inclosos. Podria enumerar amics meus que van fer estades als quibuts de la primera època, com en podria assenyalar que es van organitzar la vida en una comuna aquí mateix i sense moure’s, com aquell qui diu, de casa. Als seixanta i setanta es parlava molt de comunes. I se’n practicava el règim. Ves quina novetat. Ves quina novetat també aquí i ara, quan hi ha tants pares, entre ells molts dels que s’han esgarrifat amb les paraules de la Gabriel, que confien la «sociabilització» filial a l’escola, a les colònies, als esplais, als cangurs, als avis i a altres elements de la «tribu» i no veuen la progenitura pràcticament mai.

Vull dir que tot és etern com la humanitat. Diu l’Anna Gabriel que la família és per definició conservadora i que aquest conformisme és traslladat als fills. No servirà de res que jo, practicant de la família convencional, digui que algun cop els fills m’han espolsat les idees carques que pugui tenir i que per un moment he vist la dirigent de la CUP com una filla.