L’AIGUA

Ahir parlava del pa; avui, de l’aigua. Assisteixo a una docta conferència, i a mitja dissertació una senyora que tinc al costat es treu de la bossa una ampolleta d’aigua i en fa un glop, a morro. Acabada la deglució, la tapa i la torna a guardar. L’acció no m’ha sorprès. Tothom carrega ampolles d’aigua, molts a la vista. Aigua amunt, aigua avall. Bevem aigua a morro al tren, pel carrer, a la feina, a les biblioteques, al cine i al teatre, en llocs tancats i oberts, pertot. A totes les oficines hi ha fonts d’aigua fresca o tèbia com les que abans només vèiem en les pel·lícules americanes, i la gent no podria treballar sense. Com és que tenim tanta set? Ja hi ha algun estudi que ho expliqui? A escola només teníem permís per sortir de classe si havíem d’evacuar líquids. Mai per proveir-nos-en, sinó que ens havíem d’esperar a l’hora del pati. Ara els alumnes van proveïts d’ampolles d’aigua, i els mestres no cal dir-ho. Els mestres de la nostra època podien parlar hores i hores i empalmar una classe amb l’altra sense lubrificar-se mai. Repeteixo: com és que tenim tanta set? És responsabilitat del canvi climàtic, que ens fa suar més? Anem alts de sucre? Diu que el sucre demana aigua. També en demana la sal. Mengem massa salat?

Quan érem petits també s’escatimava molt l’aigua de la higiene, i en això fèiem com Maigret. Sempre que llegeixo novel·les de Maigret, tan minucioses en la descripció de les coses quotidianes, em pregunto: i aquest senyor, anant a pensions que només disposen d’una palangana per treure’s les lleganyes i afaitar-se, quan es dutxava? M’ho pregunto també llegint els nostres grans memorialistes. Pla, que ens explica tot el que fa durant el dia, no ens fa passar mai al bany. En canvi, sabem que bevia molt de whisky. Maigret, conyac. Hi va haver una època, una època llarguíssima que arrencava de molt lluny, en què l’aigua va ser restringida per dins i per fora. Nosaltres fèiem una taula de gimnàstica al matí i en acabat ningú pensava a fer-nos passar per la dutxa. Ni n’hi havia. Ens vestíem, i anàvem acumulant brutícia i suor al pati i a les classes fins que ens ficàvem al llit. Molt bé, l’aigua externa flueix ara amb més intensitat i els pantans ho deuen haver detectat. Ara: i l’aigua de la set? Ja donaran prou abast Caldes de Malavella o Viladrau? Les aigües s’anuncien a la televisió. Anunciar aigua! Una mica estrany, perquè la publicitat es basa, o s’havia basat, a fer desitjables les coses supèrflues: un whisky, un conyac. Anunciar alcohols està prohibit. Tenim set perquè la publicitat ens en fa venir? Que no sigui això.