LA DATA DE LA PREGUNTA
Els que es pensaven que el president no arribaria a anunciar la data i la pregunta del referèndum perquè abans es faria enrere o convocaria eleccions és que no coneixen Carles Puigdemont: tenaç, impregnat d’independentisme des de molt jove i amb l’objectiu vital de fer Catalunya sobirana o que els ciutadans s’hi manifestin a favor, en contra o abstenint-se. Que se n’acabi sortint ja serà una altra cosa i no dependrà d’ell. Si d’ell depèn hi haurà urnes i els catalans podrem anar a votar, pel sí o pel no. No convocarà eleccions anticipades, no es farà enrere. El conec. Amb el temps que fa que ha baixat de la remota Girona, d’altres també li haurien pogut haver pres la mida.
Quan el president i tota la comitiva es preparaven ahir al matí per sortir al Pati dels Tarongers, a Barcelona plovia i a Mataró feia sol. Quan el president va fer l’anunci, a Barcelona feia sol i a Mataró plovia. Som un país més gran del que ens pensem. També variat. Que es manifesti la varietat humana.
L’anunci de «la data i la pregunta» m’ha atrapat llegint Carles Riba. Retrat de grup. Un llibre recomanable del tot, molt ben escrit per Carles-Jordi Guardiola, el gran estudiós del poeta autor de les Elegies de Bierville, les quals, segons Joan Oliver, Pere Quart, «són, de molt, el punt més alt de la poesia catalana de tots els temps» i, segons Josep Ferrater Mora, «de tota la poesia moderna, i no solament la catalana». Riba, traductor dues vegades de l’Odissea, va escriure les Elegies a l’exili. El llibre de Guardiola parla molt del Riba exiliat a França amb la família i dels seus amics literats, també refugiats a França o a països sud-americans. Gairebé tota la Catalunya cultural del moment era fora. El potencial d’escriptors, artistes i savis de tota mena i de tots els temps ha fet que alguns ara concedeixin que Catalunya és una «nació cultural». Estrictament cultural. Però a l’exili també hi havia Josep Tarradellas. Puigdemont s’hi ha referit sovint aquests dies: l’Espanya que va trobar una solució política per al retorn de Tarradellas no n’ha trobat cap, ni l’ha buscada, per solucionar el problema que té amb Catalunya. El retorn de Tarradellas fa de Catalunya un subjecte polític, una nació política. Sumant-hi la cultural, compon la nació sense adjectivacions que ha estat sempre i que no vol renunciar a ser. «Una pàtria tan petita que la somio completa», deia Pere Quart des de l’exili. Petita, però a Barcelona plovia i a Mataró feia sol. I completa.
La pregunta serà: «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?». La data, l’1 d’octubre. Abans aquest dia era festa oficial perquè se celebrava l’Exaltación del Caudillo, el responsable de la guerra contra la República i de l’exili.