LES PRESONS DE PUJOL
El dia 1 de juliol de 1960 Jordi Pujol Soley va entrar a la presó de Torrero, a Saragossa. Un consell de guerra l’havia condemnat a set anys per la seva intervenció en els Fets del Palau que havien fet fracassar l’objectiu de Franco de congraciar-se amb Catalunya després del cas Galinsoga, en el qual Pujol també havia actuat. Sobre l’estada a la presó, explica en les Memòries: «Per Nadal i Reis es permetia la visita dels fills dels reclusos; conservo una fotografia on se’m veu amb el meu fill Jordi, que llavors tenia tres anys, el dia de Reis de 1962». La presó de Torrero no existeix, però Saragossa en té una altra de nova. En aquesta, Jordi Pujol Ferrusola, el que aquell dia va anar a veure el pare amb la mare i la germana Marta, ha passat aquesta setmana dues nits acusat de delictes molt diferents i contradictoris dels paterns que el fiscal fa extensius a tota la família, i ara amb més intensitat a l’antic reclús polític sense aportacions noves visibles.
«Em vaig dir: ara toca ser a la presó, i em vaig dedicar a reflexionar. L’únic que podia fer era mantenir la meva posició i tancar honorablement aquell episodi». Dels escrits que hi va produir en va sortir un llibre doctrinal i visionari, Des dels turons a l’altra banda del riu, publicat molts anys després, quan es trobava absorbit a «fer país» i manifestava el primer símptoma de culpa per no dedicar-se prou a la dona i als set fills que llavors ja tenia. Un remordiment que es troba en l’origen de l’autoinculpació del 25 de juliol del 2014. La dedicatòria del llibre diu: «A la Marta. A en Jordi i a l’altra Marta. A en Josep, a en Pere i a l’Oriol. A la Mireia i a l’Oleguer. Que no voldria que fossin víctimes de la meva dèria, que també és la seva, i als quals, en el grau que n’hagin estat, els en demano perdó». Culpa, perdó, expiació…
Hi ha més presons, en el relat de la gran obra dels seus governs: «El 1983 vam demanar el traspàs de les presons a l’Estat amb un argument molt contundent: també dels presos, que són ciutadans del país, ens n’havíem de sentir responsables». La cessió va ser feta immediatament: «El govern de Madrid es treia un gran pes de sobre». «Cap altra autonomia n’ha demanat el traspàs, tret del País Basc, a qui no se li va concedir per motius del context polític».
Jordi Pujol Ferrusola ha pernoctat a Saragossa no, se suposa, perquè la justícia espanyola volgués dibuixar un dramàtic cercle que es tanca sinó perquè diu que no es refia de les presons catalanes. Potser es pensen que els Mossos i funcionaris deixarien anar el fill de l’expresident o li servirien llagosta per sopar. Com que tot es barreja, i ells són els primers a fer-ho, en lògica correspondència els presos del PP compensats amb el cas Pujol no s’haurien d’estar a les presons espanyoles.