LLIBRES VELLS

Va venir el lampista a casa a reparar una canonada de la calefacció que feia el burro i em va fer retirar uns llibres per evitar que se’m mullessin. Vaig aprofitar el moviment bibliogràfic per inspeccionar i reordenar els altres que tinc. Vaig ajustar la classificació, vaig fer lloc als llibres de sobre les taules i vaig situar en una prestatgeria a part els exemplars que els seus autors m’han signat. També vaig reservar un lloc per als llibres que més m’estimo i rellegeixo sovint. Cap novel·la. Teatre sí —Shakespeare traduït per Sagarra—, Pla, Gaziel, Fuster, Bladé, el mateix Sagarra, Foix, alguna cosa de cine, etcètera, però novel·la no. M’ho hauré de remirar perquè no pot ser. Algun Simenon hi ha d’anar a parar. Dic Simenon per no dir Dostoievski i fer-me massa el savi amb novel·listes d’aquí i de fora que també són del meu gust. «M’hauries de cridar més sovint», em va dir en Rafael. En Rafael és el lampista. Acabada la meva operació em vaig trobar amb dos pilons a terra: un de llibres que no m’interessaven gens i en podia prescindir i un altre de repetits. De vegades n’he adquirit sense recordar que ja els tenia i altres vegades la repetició és el resultat dels que m’envien algunes editorials després d’haver-los comprat. Què n’havia de fer? Regalar-los? Em fa cosa regalar el que em sobra, i tot i que en casos així no ho defujo, n’hi havia alguns que no sabria a quina amistat traspassar. Llençar-los? Els llibres no es llencen. Quan era petit em deien que abans de llençar el pa, si era inevitable fer-ho i ja criava verdet, se li havia de fer un petó o una creu. Quina jaculatòria existeix per als llibres en la mateixa situació de rebuig? Vaig recordar que a la plaça de Cuba han obert un establiment de llibres de segona mà, i m’hi vaig personar. Em van dir que, prèvia selecció, els compraven tots a vint cèntims. Vint cèntims? Vint cèntims. Pitjor són les escombraries. Vaig anar a casa, vaig omplir un carret dels d’anar a plaça i vaig tornar a la botiga. Em vaig posar en contacte amb l’amic Xavier Fina: «Xavier, acabo de vendre’m el teu llibre sobre l’Ada Colau per vint cèntims». Abans que se m’esverés vaig afegir: «El que em vas dedicar no: el que tenia repetit». I encara: «Alegra-te’n, tens el mateix preu que García Márquez, tot un Nobel». La mort ens iguala, ja ha estat dit. El que passa és que en aquest cas es tracta d’una resurrecció. El llibre d’en Fina sobre l’alcaldessa de Barcelona el podria haver regalat perquè està molt bé, però abans de rumiar a qui vaig pensar que era millor fer-lo caminar i que ell mateix trobés el lector interessat. No em van voler un Chesterton ni el Robinson Crusoe, que tinc en unes traduccions millors. «No n’acceptem de tan rellegits i esgrogueïts». Els he posat a reanimació.