VERD
En Xavier Graset ha deixat L’oracle, de Catalunya Ràdio, on em tenia de tertulià cada dilluns, i s’ha posat al capdavant de Més 3/24, un programa vespertí diari també de tertúlies del canal informatiu de TV3.
—T’hi vull.
Quedem que hi aniré també els dilluns, i dilluns passat vam començar. Em vaig lligar al coll una corbata italiana magnífica, regal del meu fill i la meva jove, i quan vaig arribar a TV3 tothom em va mirar amb cara de commiseració.
—És verda.
—La corbata? Sí, és verda. És comprada a Florència i té els tons de la catedral.
—Li farem un prova, però segur que n’hi haurem de posar una altra.
Jo procuro anar sempre a la televisió sense cap peça de vestir amb ratlletes per evitar aquell efecte òptic marejador que se’n diu moaré —o potser en francès, moiré—, però no sabia que el verd també fos desaconsellat.
—Que l’ha prohibit la Junta Electoral?
El verd és el distintiu de la candidatura de Junts pel Sí, i penso si l’organisme censor no l’ha restringit a la televisió pública per evitar missatges subliminars.
Mentre em canvien fatalment la corbata per una altra que fa plorar, m’expliquen uns altres efectes òptics i lumínics per mi desconeguts en virtut dels quals el verd es fa invisible i transparenta.
—Vol dir que se’m veuria l’estèrnum? Si volen me la poso al cap i m’estalvio de parlar.
En Graset és més agut:
—Si em deixen verd, diré que no hi soc.
Com es nota que haig d’entregar aquests articles amb una certa antelació. Aquí parlant de corbates, quan avui ho hauria de fer de la manifestació d’ahir a la Meridiana o de com aquesta manifestació va ser vista en el casament que ahir em va tenir ocupat. A la ràdio s’hi pot anar amb corbata, sense corbata o amb vestit de bany. A la televisió t’hi has de presentar una hora abans perquè t’han de fer la cara i t’han de mirar com vesteixes. Als diaris, en el meu cas i encara més amb un festiu pel mig, escrius dimecres per a dissabte.
Durant el programa vam saber que la Junta Electoral permetia la manifestació d’ahir. Bé, una cosa bona, segurament per evitar mals majors. Som molt potents. L’endemà el ministre de Defensa no ens va amenaçar amb una intervenció militar, a condició que «todo el mundo en Cataluña se comporte». Ens els volen posar per corbata, perdonin l’expressió. La por que em fan:
—I si una senyora es presenta amb un vestit verd?
—La canviem de dalt a baix.