EPÍLEG

L’antic financer de Wall Street Sherman McCoy va ser portat emmanillat ahir al Bronx i inculpat d’homicidi sense premeditació en relació amb la mort de Henry Lamb, un estudiant de matricula negre de 19 anys, que havia estat l’orgull d’un projecte immobiliari al Bronx del Sud.

Lamb va morir dilluns a la nit a l’Hospital Lincoln com a conseqüència dels danys cerebrals soferts quan va ser atropellat pel cotxe esportiu Mercedes-Benz del senyor McCoy al bulevard Bruckner, al Bronx, fa tretze mesos. Mai no havia recuperat la consciència.

Manifestants de Solidaritat de Tot el Poble i altres organitzacions cantaven «Assassí de Wall Street», «Assassí capitalista» i «Finalment justícia», quan els detectius van portar Sherman McCoy a l’edifici dels Tribunals Criminals del Bronx al carrer 161 Est. El presumpte paper de Sherman McCoy en l’accident que va produir les ferides de Henry Lamb va ser el centre d’un escàndol polític l’any passat.

Una figura patrícia

Quan els periodistes li van demanar que comentés el contrast entre el seu ambient de Wall Street i Park Avenue i la present situació, Sherman McCoy va cridar: «No tinc res a veure amb Wall Street i Park Avenue. Sóc un acusat professional. He passat un any de persecucions legals i en passaré un altre —o potser altres 8 a 25».

Això sembla que era una referència a la sentència d’empresonament que enfronta si és condemnat per la nova acusació. Consta que el Fiscal del Bronx, Richard A. Weiss, ha preparat una inculpació de 50 pàgines per presentar a un gran jurat. La tenaç persecució de Weiss en aquest cas ha estat generalment considerada la clau de la seva reelecció el novembre passat.

Una figura alta i patrícia, fill de l’eminent advocat de Wall Street John Campbell McCoy i un producte de St. Paul’s School i Yale, Sherman McCoy, de 39 anys, portava una camisa esportiva sense corbata, pantalons caqui i sabates d’excursionista. Això feia un gran contrast amb els vestits anglesos de 2.000 dòlars fets a mida que l’havien fet famós com el llegendari «rei del mercat de bons» que guanyava un milió de dòlars l’any a Pierce & Pierce.

Quan era portat per una porta del tribunal al Registre Central del Bronx, Sherman McCoy va dir, en resposta a una pregunta d’un periodista: «Ja li he dit que sóc un acusat professional. Ara vesteixo per a la presó, encara que no hagi estat condemnat per cap crim».

Estil de vida disminuït

Sis hores després, en la seva inculpació, Sherman McCoy va aparèixer davant del jutge Samuel Auerbach amb la barra esquerra lleugerament inflada i encetaments als artells de totes dues mans. Interrogat pel jutge Auerbach, va dir, serrant els punys: «No es preocupi, senyoria. És una cosa de què m’ocupo jo».

Funcionaris de la policia van dir que Sherman McCoy s’havia vist embolicat en una «disputa» amb dos altres presos en una cel·la de detenció comuna i que havia resultat lesionat en una baralla, però havia refusat ofertes de tractament mèdic.

Quan el jutge li va preguntar com es declarava, Sherman McCoy va dir en veu molt alta: «Absolutament innocent». Contra el consell del jutge, va insistir a representar-se a si mateix a la inculpació i va indicar que farà el mateix en el seu pròxim judici.

Fonts properes a Sherman McCoy, el capital del qual era abans calculat com a superior a 8.000.000 de dòlars, diuen que un any de despeses legals extraordinàries i embolics l’han deixat «a penes capaç de pagar el lloguer».

Abans propietari d’un apartament cooperatiu de 3.200.000 dòlars a Park Avenue 816, ara viu en dues modestes habitacions llogades en un gratacel construït després de la guerra al carrer 34 Est prop de la Primera Avinguda.

L’acusació original contra Sherman McCoy, imprudència temerària, va ser anul·lada el juny passat durant una sessió turbulenta a la sala de l’antic jutge del Tribunal Suprem Myron Kovitsky. Entre les protestes que es van seguir de la comunitat negra, el Fiscal, Abe Weiss, va presentar el cas a un segon gran jurat i va obtenir una segona inculpació.

L’organització democràtica del Bronx, reaccionant a exigències de la comunitat, va refusar renomenar el jutge Kovitsky, que va perdre la reelecció el novembre. Va ser reemplaçat pel veterà jutge Jerome Meldnik. El judici de Sherman McCoy, el febrer, va acabar amb un jurat empatat, amb tots tres jurats blancs i un hispànic demanant absolució.

Fa dos mesos un jurat del Bronx va concedir al senyor Lamb 12.000.000 de dòlars en una acció civil contra el senyor McCoy, que ha apel·lat. Recentment, l’advocat Albert Vogel, en nom de Henry Lamb, va presentar l’acusació que Sherman McCoy amagava valors per evadir el judici. Els valors en disputa són el producte de la venda del seu apartament de Park Avenue i de la seva casa a Southampton, que Sherman McCoy va intentar lliurar directament a la seva esposa, Judy, de qui està separat, i a la seva filla de set anys, Campbell. El tribunal ha congelat aquests fons, juntament amb la resta dels valors del senyor McCoy i les seves pertinences personals vendibles, mentre no hi hagi una resolució del seu recurs.

La senyora McCoy i la seva filla han anat a viure al Midwest, però la senyora McCoy es trobava a la secció del públic del tribunal, ahir, aparentment no reconeguda pel grup sorollós de manifestants, negres i blancs, que ocupaven la majoria dels seients. En un moment, Sherman McCoy va mirar la seva dona, va somriure lleugerament i va aixecar el puny esquerre en salutació. El significat d’aquest gest no era prou clar. La senyora McCoy es va refusar a parlar als periodistes.

«Niu d’amor de renda limitada».

El matrimoni del senyor McCoy va ser sacsejat per la revelació que Maria Ruskin Chirazzi, l’hereva de la fortuna Ruskin de xàrters aeris, era al cotxe amb el senyor McCoy en el moment que Henry Lamb va ser atropellat. La parella, es va saber després, tenia un afer en un apartament secret més tard designat «niu d’amor de renda limitada». El primer marit de la senyora Chirazzi, Arthur Ruskin, va morir d’un atac de cor poc abans que se sabés la seva complicació en aquest cas.

El Fiscal Weiss estava preparat per començar un nou judici per imprudència temerària quan Henry Lamb va morir, cosa que permet que Sherman McCoy pugui ara ser acusat d’homicidi sense premeditació. El Fiscal ja havia anunciat que el seu ajudant Raymond I. Andriutti, dirigiria l’acusació. El Fiscal es va veure obligat a apartar del cas l’acusador del primer judici, Lawrence N. Kramer, quan es va saber que el senyor Kramer havia intercedit amb un propietari per obtenir l’anomenat niu d’amor per a una amiga, Shelly Thomas, redactora de publicitat. Lawrence Kramer, que és casat, va conèixer Shelly Thomas quan aquesta va servir en un jurat en un altre cas on ell actuava com a acusador. El reu d’aquell cas, Herbert (Herbert 92X) Cantrell, va obtenir una revocació de la seva condemna per homicidi de primer grau per raons de «conducta inapropiada de l’acusació».

Raymond I. Andriutti va dir ahir que presentaria la senyora Chirazzi com a testimoni de l’acusació en el nou judici de Sherman McCoy malgrat el fet que hi havia controvèrsia sobre el seu testimoni davant d’un gran jurat, el qual va portar a l’anul·lació que va fer el jutge Kovitsky de la primera inculpació. La senyora Chirazzi no va testimoniar en el primer judici.

Apartament elegant

Els problemes legals de Sherman McCoy es van multiplicar ahir quan una empleada d’una empresa immobiliària, Sally Rawthrote, va presentar un plet contra ell al Tribunal Civil de Manhattan per 500.000 dòlars. La senyora Rawthrote havia rebut una comissió de 192.000 dòlars per la venda de l’apartament de 3.200.000 dòlars de Sherman McCoy a Park Avenue. Però Henry Lamb, a través de l’advocat Albert Vogel, la va demandar pels 192.000 al·legant que aquests diners haurien d’afegir-se al pagament de 12.000.000 a Henry Lamb en la seva sentència contra Sherman McCoy. El plet de la senyora Rawthrote acusava McCoy d’oferir «enganyosament una propietat gravada a la venda». Va declarar que «només es protegia contra la possible pèrdua de la meva legítima comissió» i que de fet desitja bé al senyor McCoy.

És incert com podrà Sherman McCoy resoldre aquest i altres problemes legals complexos derivats del cas. Interrogat a la seva casa a Long Island, l’antic advocat del senyor McCoy, Thomas Killian, va dir que ja no té possibilitat de representar-lo a causa de la manca de suficients fons del senyor McCoy per organitzar una defensa.

El mateix Thomas Killian està molt ocupat amb una ratxa de plets presentats pels seus nous veïns a l’elegant comunitat de Lattingtown, a North Shore. Thomas Killian va comprar recentment la propietat Phipps de 20 acres i va encarregar al famós arquitecte neo-Palets, Hudnall Stallworth, de dissenyar una gran ampliació a la casa principal, que és inscrita al Registre Històric Nacional. Els preservacionistes locals s’oposen a cap alteració d’aquella majestuosa estructura georgiana.

De totes maneres, Thomas Killian és incondicional en el seu suport al senyor McCoy. En un discurs davant d’un grup privat, ahir, va referir-se a la inculpació per homicidi sense premeditació amb un renec escatològic i va ser citat com dient: «Si aquest cas fos jutjat in foro conscientiae [en el tribunal de la consciència], els reus serien Abe Weiss, Reginald Bacon i Peter Fallow de The City Ligkt».

Milton Lubell, portaveu del Fiscal Weiss, va dir que el Fiscal no contestaria «kibbitzacions» d’una «persona que ja no està embolicada en el cas». I va afegir: «Només un tractament preferent per certs elements del sistema judicial ha mantingut el senyor McCoy lluny de la llei fins ara. És tràgic que hagi estat necessària la mort de Henry Lamb, que representava els més alts ideals de la nostra ciutat, perquè es faci finalment justícia en aquest cas».

Buck Jones, un portaveu de l’organització Solidaritat de Tot el Poble, del reverend Bacon, va desestimar l’acusació de Thomas Killian com «les habituals paraules buides i racistes d’un portaveu racista d’un ben conegut capitalista racista» que intenta «no haver de pagar el que deu per la destrucció racista d’un jove magnífic».

No va ser possible parlar amb Peter Fallow, guanyador d’un Premi Pulitzer per la seva cobertura del cas McCoy. Es troba a bord d’un vaixell a la Mar Egea amb la seva esposa de fa dues setmanes, Evelyn, filla de Sir Gerald Steiner, l’editor i financer.