XLII. DARIDETA

Un dia jo passava

per un riu avall.

Un riu avall, Darideta:

per un riu avall,

un riu avall,

Darideta; per un riu avall.

Trobo una gentil dama;

rentava galant.

Jo n’hi faig de pregunta:

—On teniu l’amant?

—Jo el tinc a la guerra,

soldat de cavall.

—No el teniu a la guerra

que el teniu davant.—

Ja en feia de resposta:

—No el conec per tal.—

N’arreplega la roba,

se’n torna a l’hostal.

Ja en trucava la porta

un jove galant.

—Baixa a baix, Darideta,

dóna-li pa blanc.

—No és caritat, senyora,

el que jo us deman.

Que és el camí de França

o el de Portugal.

—Baixa-hi, Darideta;

porta’l al portal.

Ensenya-li el camí

que va a Portugal.—

Quan són fora muralla

la puja a cavall.

Ne fuig la Darideta,

fuig amb son amant.