XXXVIII. LA DAMA I EL SOLDAT

Soldadet, bon soldadet,

soldadet molt estimat,

si jo te’n pogués tenir

tres hores al meu costat.

Te’n faria molts petons;

lo demés t’ho pots pensar.

—Com que sóc un soldadet

vós de mi us voleu burlar.—

—No me’n burlo, soldadet,

que molt de serio t’ho dic;

entre la una i les dues

el rei estarà dormint.

Dons tres voltes al palàciu

i altres tres al mirador,

posa’t sabates de seda

per no fer gens de soroll.—

Compareix el soldadet

entre la una i les dos,

don tres voltes al palàciu

i altres tres al mirador.

—Qui és que em volta el palàciu

an aquest’hora de la nit?

—Sóc el soldadet, senyora,

que vinc per el que m’heu dit.

—Vina, vina soldadet,

que et daré el que t’he dit.

—Se n’agafen per les mans

i se’n van dret cap al llit.

Ja se’n posen a jugar

com a muller i marit;

tant i tant varen jugar

que la son els ha rendit.

A l’endemà al de matí

el rei la infanta volia

i ja troba el soldadet

que junt amb ella dormia.

Si mato el soldadet

el crio des de menut,

si mato la meva filla

el meu nom serà perdut.

Els posaré al mig l’espasa

com a càstig ben trobat.—

Amb la fredor de l’espasa

la reina es va despertar.

—Desperta’t, el soldadet,

desperta’t d’una vegada

que l’espasa del meu pare

entre els dos està posada.

Ves-te’n a baix al jardí

entre els demés soldats.—

Mentre baixava l’escala

el seu pare n’ha trobat.

—D’on veniu, el soldadet,

tan pàl·lid i afectat?

—Vinc de baix vostre jardí

de collir-ne lliris blancs.

En collir l’última flor

el color se m’ha menjat,

per això vós ara em trobeu

tan pàl·lid i afectat.

—No em negaràs, soldadet,

que tu amb l’infanta has dormit,

bé us en podríeu casar

com a muller i marit.

—Perdoni sa majeslat

que ho faria si pogués;

sento l’haver-li de dir

que tal cosa no pot ser.

Perquè de molt petitet

en tinc fet un jurament

que donzella que amb mi dormi

mai no serà ma muller.