XXIII. ELS ENAMORATS

Matinet me’n lleví jo,

matinet a punta d’alba

me n’aní tot passejant

cap a vora de muralla.

Alegra’t, rossinyolet,

que el gall del mariner canta,

també cantaria jo

si l’amor me’n fos donada.

N’encontrí la dolça amor

soleta que es pentinava,

jo li dic: —Déu me la guard,

color de rosa encarnada.—

Ella em diu: —Déu guard, clavell

collit a la matinada.

—No em diries, dolça amor,

quin’ hora vols ser robada.

—Al punt de la mitja nit,

que n’és hora retirada.—

Al punt de mitja nit

son galant puja l’escala.

Ai, anem-se’n, dolça amor,

que l’hora n’és arribada.

Ell l’agafa per un braç

i ella a plorar s’és posada.

Deixeu-me anar a despedir

del meu pare i de la mare.