IV. LA PAULA I EN JORDI

La Paula i en Jordi

es volen casà;

ella n’és criada

i ell fadrí manyà;

ella té sis unces

que ha guanyat filant.

Mireu quina ditxa

que han lograt tan gran.

En Jordi té gorra

i gec de vellut,

pantalon de panyo,

encara que és brut,

armilla de seda

que és nova i flamant.

Ella té faldilles

i gipó d’un tros;

com és tan gruixuda

no li fa bon cos,

mes com ell li agrada

ho tira endavant.

Ell li diu a ella:

—Paula, ens casarem.—

Ella responia:

—I com ho farem,

si no tenim casa

ni res per parà’n?

—No t’espantis, Paula,

que l’oncle em darà

una taula vella,

un molls, torrapà

i dues cadires

que comprà a l’Encant.

—A mi la mestressa

també m’ha promès

una escombra nova,

un llum i un pagès,

dues giradores

i un canti molt gran.

Lo que és llit per jaure

no ens en faltarà

perquè amb les sis unces

l’aniré a comprà:

serà dels de colga

per no gastar tant.

—El dia de nuvis

farem un sarau;

convidaré en Sopes,

la Rosa i en Pau,

la Quima, la Xata,

en Blens i en Bertran.

Direm a en Rasqui,

que és bon violí,

per mitja pesseta

si a cas vol vení;

tocarà sis hores

i mai descansant.

Nou quartos d’ametlles

i sis d’aiguardent

serà per la bulla

refresc excel·lent;

de confits dos unces

i un poc de vi blanc.

Guarnirem la sala

amb dos bancs de llit,

amb dues cadires

i un gresol guarnit,

i dalt de l’aigüera

el músic sonant.

Ballarem la balsa,

la boja i demés

i la bolangera

al dret i al revés,

farem cabrioles

saltant i ballant.

Després per remato

farem un sopar

de quatre sardines,

ous i bacallà

i amb vi de sis quartos

anirem brindant.

Quan de menjar i beure

estarem cansats

despedirem, Paula,

tots els convidats

que convits d’aquestos

són pocs els que es fan.

—Adiós Pauleta.

—Jordi, adiós.

—Adéu, estimada.

—Adéu, amorós.

—Pensa amb mi, salero.

—Pensa amb mi, bergant.