XVI. EL CARBONER

Si n’hi havia tres ninetes

de Sallent, si de Sallent

que se’n ’naven bosc enllà,

flors a buscar, flors a buscar.

Quan ne foren bosc endins

la nit les pren, la nit les pren;

ne troben un carboner

carbó faent, carbó faent.

Carboner, bon carboner,

treu-nos del bosc que el pagarem

no et darem plata ni or

que no en portem, que no en portem.

Un petonet totes tres

bé te’l farem, bé te’l farem.

—Més m’estimo un bon diner

de bon argent, de bon argent.—

—Ai, pobre carbonerot,

que ets innocent, que els innocent,

que en trobes la sort al bosc

i no la prens, i no la prens.

El carbó que tu faràs

que el foc te’l crem, que el foc te’l crem

i la cendra que en farà

se’n duga el vent, se’n duga el vent.

Carboner quan sent això

la por el pren, la por el pren

i ja n’agafa els esclops

i els instruments, i els instruments.

Ja se’n va muntanya amunt

corrent, corrent, corrent, corrent,

ja se’n puja dalt del cim

aturà el vent, aturà el vent.