Revista mensual ___________ número de desembre

(…) Pel que sembla, doncs, la majoria d’aquestes teràpies ocultistes que estan tan de moda en el món de l’espectacle es propaguen pel boca a orella, i en alguns casos fins i tot arriben a dur la marca de certes organitzacions secretes.

Agafem el cas, per exemple, de l’actriu M, de trenta-tres anys. M va començar la carrera ara fa deu anys amb un paper secundari en una sèrie de televisió que li va valer molts elogis, i des de llavors ha anat acumulant papers protagonistes tant a la televisió com al cinema. Fa sis anys es va casar amb una «jove promesa del món dels negocis» que dirigia una important empresa immobiliària. Pel que se sap, durant els dos primers anys el matrimoni no va tenir cap problema. Els negocis del marit anaven bé i M va continuar fent papers importants. Però llavors el restaurant i la botiga de roba que el marit havia obert al barri de Roppongi amb el nom d’ella van començar a acumular pèrdues, i el marit va emetre xecs sense fons dels quals M es va haver de responsabilitzar. Pel que sembla, M no havia estat mai gaire partidària d’obrir aquells locals, però el seu marit l’havia convençut insistint que ho feia per ampliar els negocis. Hi ha qui considera que el marit la va estafar. A més a més, ja feia temps que la relació d’M amb els seus sogres s’havia deteriorat profundament.

Com a resultat de tot plegat, van començar a circular rumors que la parella estava en crisi, i al cap de poc van començar a viure separats. Després d’arribar a un acord judicial sobre els deutes de les empreses, M i el seu marit es van divorciar formalment ara fa dos anys. Al cap de poc, però, M va caure malalta amb símptomes de depressió, la qual cosa la va obligar a retirar-se del món de l’espectacle per seguir un tractament.

Segons va assegurar una persona relacionada amb la productora per a la qual treballa M, l’actriu va patir nombrosos atacs d’ansietat després del divorci, i es va arruïnar la salut amb els antidepressius que es prenia per combatre’ls, fins al punt que «ja no podrà continuar amb la carrera d’actriu. Ja no té prou capacitat de concentració per actuar, i ha perdut bona part de la bellesa que tenia. Com que és una persona molt responsable, es va capficar massa en el que li havia passat i això la va afectar mentalment. Per sort, després del divorci va quedar en una situació econòmica força favorable, de manera que pot viure sense treballar».

M és parenta llunyana de l’esposa d’un polític famós que ha estat ministre en diverses ocasions. Fa un parell d’anys, aquesta senyora, que la considera com una filla, va presentar M a una dona que, pel que sembla, practica una mena de teràpia espiritista destinada a una clientela selecta, de classe alta. Gràcies a la recomanació de l’esposa del polític, M va poder seguir durant tot un any el tractament contra la depressió practicat per aquesta dona, per bé que no se sap res concret d’aquest tractament. La mateixa M ha guardat sempre silenci respecte a aquest assumpte. Sigui com sigui, el cert és que M va experimentar una millora notable gràcies al contacte continuat amb aquesta dona, i que al cap de poc va poder deixar els antidepressius. Gràcies a això, M va perdre l’embotornament artificial que li provocaven els fàrmacs i va recuperar la cabellera sana i la fesomia agraciada que havia tingut sempre. També es va recuperar anímicament, i semblava que a poc a poc podria reprendre la feina d’actriu. En aquest punt, M va deixar el tractament.

L’octubre d’enguany, però, quan ja pràcticament havia oblidat el malson que havia viscut, i sense que hi hagués cap motiu aparent, M va tenir els mateixos símptomes que l’havien turmentat abans del tractament. El moment no podia ser pitjor, ja que pocs dies després havia de fer una feina important, i era impossible que pogués actuar trobant-se d’aquella manera. M es va posar en contacte amb la dona de la teràpia i li va demanar repetir el tractament, però es va trobar que per algun motiu aquella dona ja no feia aquelles pràctiques. «Em sap molt de greu, però no puc ajudar-la», li va dir. «Ja no tinc ni els poders ni les capacitats necessàries. Però, si em promet que mantindrà el secret, li puc presentar algú. Ara bé, si xerra alguna cosa a algú, encara que només sigui una, tindrà problemes. ¿M’ha entès?».

Llavors la dona va fer els passos necessaris perquè M anés a veure un home que tenia una taca d’un color blau negrós a la cara. Era un home que rondava la trentena i que no va dir res en tota l’estona que va estar amb ella. Pel que sembla, però, «el tractament va ser d’una gran eficàcia». M no ha revelat quants diners va pagar per aquesta sessió, però sembla que la «consulta» li devia costar una quantitat considerable.

M va parlar d’aquest tractament secret a una persona de «màxima confiança». Segons li va dir, es va trobar en un cèntric hotel de Tòquio amb un jove que li va fer de guia, van pujar en un gran cotxe negre al pàrquing subterrani de l’hotel reservat als VIP i es van dirigir al lloc on es va dur a terme la sessió. M, però, no va dir res sobre el contingut de la sessió en si. «Aquestes persones tenen un poder extraordinari, i si trenqués la meva promesa, em podria passar alguna cosa terrible», va dir M a la seva amiga.

M només ha visitat aquest lloc un sol cop, i de llavors ençà no ha tornat a tenir cap atac. Hem sol·licitat una entrevista a M perquè ens parlés de la teràpia i d’aquesta dona misteriosa, però, com es podia esperar, no hi ha accedit. Segons hem pogut esbrinar gràcies a experts en aquest tema, aquesta «organització» tendeix a evitar les personalitats del món de l’espectacle i se centra més en el món polític i financer, on les personalitats són menys donades a fer declaracions. Per això de moment aquesta és tota la informació de què disposem en relació amb el món de l’espectacle. (…)