Arriben els grecs

Durant els cinc primers segles del primer mil·lenni abans de Crist els grecs van dur a terme una estratègia comercial basada en l’establiment de petites colònies portuàries. Les primeres que van crear eren situades, lògicament, no gaire lluny de la mateixa Grècia, però amb el pas del temps van establir noves rutes comercials que els van dur a tots els racons de la Mediterrània. El seu objectiu no era només comprar-hi matèries primeres i vendre-hi els seus productes, sinó que una part important del negoci era fer d’intermediaris, precisament, entre els diferents pobles mediterranis que no disposaven d’aquesta xarxa comercial.

El primer assentament comercial grec a casa nostra es va aixecar a la badia de Roses. Segons el geògraf grec Estrabó, l’any 776 aC els grecs de l’illa de Rodes van fundar-hi la colònia de Rhode, situada on actualment hi ha la ciutadella de Roses. Malgrat que en sabem molt poques coses pel fet d’estar colgada sota la ciutadella i per la manca de documentació sobre la colònia, hi ha proves que demostren que Rhode va tenir un fort dinamisme des de bon principi. Per exemple, disposava d’una seca que encunyava moneda amb l’emblema de l’illa de Rodes. A banda, salava peix i produïa ceràmiques que es destinaven a l’exportació. El fet de no tenir cap altra colònia a la vora li va donar un indubtable avantatge competitiu i una situació privilegiada de monopoli amb les tribus iberes amb les quals tenia tractes comercials.

Anys més tard, els grecs foceus van establir la seva pròpia ruta comercial i, aproximadament cap a l’any 600 aC, van fundar la colònia de Massàlia, l’actual Marsella. A partir d’aquesta base, que van convertir en el punt central de la nova ruta, els foceus van continuar avançant cap a ponent i van establir una altra colònia comercial no gaire lluny de la colònia de Rhode, que van batejar amb el nom d’Empòrion, que traduït del grec antic vol dir, ben gràficament, «mercat» o «comerç». En un primer moment es van establir en una petita illa a tocar de terra ferma. El lloc era idoni per comerciar amb les tribus locals i, alhora, oferia una certa protecció pel fet de ser una illeta. Aviat, però, la colònia va créixer i els grecs es van establir també sobre la línia de la costa. La seguretat ja no era una prioritat perquè les relacions amb els ibers, en aquest cas de la tribu dels indigets, eren excel·lents. Ho eren tant que els indigets van començar a establir-se al costat de la colònia en una petita població que va rebre el nom d’Indika. Els dos nuclis van créixer fins a unir-se en una única trama urbana, si bé els grecs van aixecar un petit mur que separava les dues comunitats.

L’estratègica situació de la nova colònia, situada al mig de la ruta entre Massàlia i Tartessos, li va donar un gran dinamisme i prosperitat. Aquesta puixança va eclipsar ràpidament Rhode, que va entrar en una inevitable decadència. Tant és així, que quan els romans van irrompre a la Península Ibèrica l’any 218 aC per combatre-hi els cartaginesos no esmenten Rhode per enlloc, però sí que ho fan amb Empòrion. Tot i la seva pèrdua d’importància, Rhode mai no va deixar de ser un nucli habitat, que ha perviscut en el temps fins avui al municipi de Roses.

Empòrion disposava d’una muralla defensiva que la protegia i que l’envoltava totalment, a excepció de la zona marítima. Només hi havia dues maneres d’accedir a la colònia: pel port o mitjançant una única porta oberta a la muralla. Al centre de la colònia, seguint el patró urbanístic grec, hi havia la plaça central o àgora. En un extrem s’hi aixecava també la zona dels temples. La ciutat va tenir un impacte enorme en tots els aspectes de la vida dels indigets. Per exemple, l’encunyació de dracmes a la colònia va suposar un canvi en els hàbits comercials dels ibers, que a partir de llavors van adoptar l’economia monetària en les seves transaccions, bo i encunyant, ells també, moneda pròpia. A banda, sembla provat que els grecs van introduir canvis revolucionaris en matèria agrícola, com per exemple amb la difusió del conreu de la vinya i l’olivera.

El declivi d’Empòrion va començar amb l’arribada dels romans, que precisament van triar el seu port per posar els peus, per primera vegada, a la Península Ibèrica. El cos expedicionari militar romà va ocupar la ciutat i la va convertir en una caserna militar fortificada. Des d’aquesta base, els romans van combatre primer contra els cartaginesos i posteriorment contra els pobles ibers revoltats contra l’autoritat de Roma. Més tard, els romans es van establir formalment al costat de les urbs grega i indigeta i van aixecar la seva pròpia població, de dimensions considerables i amb un gran fòrum central al bell mig. La nova ciutat romana es va nodrir de colons provinents d’Itàlia i de legionaris desmobilitzats que optaven per quedar-se a viure a la nova província romana. En tot cas, les noves autoritats van respectar les dues altres entitats de població fins al punt que van batejar tot el conjunt amb el nom plural d’Emporiae, i de fet el nom actual d’Empúries no ha perdut aquesta connotació global. Amb el pas dels segles les poblacions grega i ibera es van anar romanitzant i adoptant el llatí com a llengua habitual.

Tot i així, la ciutat va anar perdent pistonada en benefici d’altres nuclis urbans romans més potents, com les ciutats de Tàrraco o Bàrcino. Empòrion va entrar en un dolç declivi econòmic i demogràfic, i lentament es va anar despoblant a mesura que el seu paper com a centre comercial es desdibuixava. Les incursions devastadores del segle III a càrrec de diversos pobles germànics van suposar el tret de gràcia definitiu i l’abandonament d’Empòrion, a excepció d’un petit nucli al voltant de la primera colònia originària i d’una petita comunitat cristiana que va bastir-hi un temple. Aquest petit nucli que va perviure constitueix avui el poble de Sant Martí d’Empúries. La seva importància ja era molt menor quan els reis carolingis van fundar el comtat d’Empúries durant el segle IX. Una bona prova d’això és el fet que la capital comtal va ser establerta a Castelló d’Empúries i no pas a l’antiga colònia grega i romana.

Precisament aquest abandó, sense que s’hi edifiqués res al damunt, va permetre a partir del 1907 una excavació arqueològica d’una importància extraordinària a càrrec de Josep Puig i Cadafalch. De fet, Empòrion és la ciutat grega situada a l’oest d’Itàlia que ha romàs més ben preservada, la qual cosa la converteix en un lloc arqueològic de primer ordre. I, malgrat tot, només se n’ha excavat una quarta part.