TERCER DIUMENGE. SANT GUILLEM DE LLÍVIA

ERA fill de terres franceses, i va passar el Pirineu per tal d’anar a visitar el sepulcre de Sant Jaume de Galícia. Quan va arribar a Isòvol, va sentir-se malalt i es veié obligat a deturar-se. Va comprendre que la mort se li acostava i, desitjós d’adorar l’apòstol sant Jaume, com va poder va arribar-se fins a Alp, on hi havia una imatge del sant, i allí va morir. Els d’Alp van soterrar-lo a la sagrera de fora de l’església, puix que ignoraven la virtut i la santedat que el distingien. Dues ceguetes franceses, que anaven a Sant Jaume en cerca de remei, van fer oració damunt de la fossa de Sant Guillem, i al moment va tornar-los la vista. Davant d’aquest miracle, els d’Alp van veure que es tractava d’un cos sant; van desenterrar-lo de la sagrera comuna i van enterrar-lo dintre de l’església.

Els de Llívia estaven desitjosos de posseir el tresor d’un cos tan valuós, i una nit, dos dels millors nobles de la població, van anar d’amagat a Alp i van robar el cos sant, però al moment les campanes van tocar soles i van alarmar tot el poble, que va sortir amb armes i eines per tal de no deixar-se prendre el cos de sant Guillem. En arribar el tumult dels alpencs a la vora del Segre, quan tractaren de travessar-lo per perseguir els de Llívia, el riu va pujar fins que va sortir de mare i va inundar tots aquells contorns. Els d’Alp van comprendre que era voluntat del cel que el cos sant romangués a Llívia i van desistir del seu propòsit de recuperar-lo.