DIA 13. SANT JOAN DE VALLCLARA

FILL de Prades. De molt jovenet, un dia que una puça el picava i mortificava amb molta insistència, la va matar, però de seguida va penedir-se de la seva acció, tant per no haver sabut suportar degudament la prova de paciència que el cel li enviava, com per haver destruït una obra del diví Creador. Per purgar aquell pecat, pa imposar-se estreta penitència de pa i aigua durant set anys i es deixuplinava set vegades cada dia.

SANT HERMENEGILD

ERA fill del rei god Leovigild i fou rei de Sevilla, però la tradició el fa rei de Tarragona i creu que allí va tenir lloc el seu martiri. El pare del sant era arrià, i la seva mare, catòlica. El sant va restar orfe de mare de molt petit i ella no el va poder induir ai cristianisme; però, un cop casat, va convertir-lo la seva muller. Quan el seu pare va saber que no seguia el seu credo, va fer-lo empresonar, després de desposseir-lo del tron de Sevilla. Mentre era a la presó, va enviar-li un magnat de l’arrianisme perquè combregués, però, com que el sant s’hi va negar, el seu pare va manar escapçar-lo.

Conta la tradició que sant Hermenegild va ésser el terror dels moros i que la seva espasa era un assot tan terrible, que, només de desembeinar-la, morien els moros com a mosques. Tanta era la seva virtut, que, durant la lluita sostinguda per treure els moros de les contrades tarragonines, hi va haver un cavaller que en la masega va perdre el cavall i l’espasa. Impossibilitat de seguir la lluita, va acudir a una ermita dedicada a sant Hermenegild, que hi havia allí a la vora, i va invocar la seva protecció. La imatge va prendre vida, va baixar de l’altar, va desfer-se el cenyidor, es va treure l’espasa i la va lliurar al cavaller, qui ardit tornà a la brega, i així que desembeinava l’espasa virtuosa del sant, queien morts tants moros com dominava la seva mirada. Gràcies a l’acció de l’espasa virtuosa de sant Hermenegild, les terres tarragonines van restar netes de moros en quatre dies.

Hom confon aquest sant amb sant Ermengol.

Per aquests temps la claror del dia és prou llarga, i el refrany en diu: