DIA 23. SANT MIQUEL

ELS gabiaires que feien gàbies d’ocells, de filferro i fusta, el tenien per patró, no sabem per quina raó.

Al Bruc, feien la festa del pa i l’empenta. Tenia lloc la benedicció del terme. En besar la Santa Pau, hom donava als fidels un bocí de pa beneït, la possessió del qual donava dret a clavar una empenta al company que hom tenia més a la vora, cada vegada que passava per la cruïlla d’un camí; d’ací el qualificatiu de la festa. Així com hom podia donar empentes ais altres, també estava exposat a rebre’n. Vers les darreries de la festa, el costum va degenerar, i hom, en comptes d’una empenta, donava un cop de peu al més immediat.

SANT BOBÓ

SEGONS la veu popular, havia estat pastor i pagès, i sempre acudeix en ajut dels d’aquest ofici que el reclamen en els treballs propis de l’ofici. Protegeix els conreus contra les inclemències del temps i contra la fúria dels insectes i dels paràsits. També guarda el bestiar de malures, d’estimbar-se i de l’atac dels llops i d’altres feristeles. Així mateix, protegeix les herbes i les pastures. També és advocat per al bestiar casolà i, com hem dit, pel al conreu. La gent del camp, abans més que ara, reclamava el seu favor amb la fórmula següent, que recitava cada dia en llevar-se.

I, qui diu el blat, pot referir-se a d’altre fruit, al ramat o a algun animal domèstic.

SANT JOAN DE RICCI

HOM l’invoca contra la tisi. Havia estat molt venerat. Modernament, sembla que la devoció ha minvat.

SANT PONÇ DE PLANELLA

ERA fill de Moià, de la noble família dels Planella, precursora del comtat de Llar i del marquesat del Castellvell. Per la seva aferrada virtut i per la seva irrompible fe, fou nomenat primer inquisidor de la Seu d’Urgell, en temps que l’Urgell estava minat per l’arrianisme i els albigesos havien assolit introduir les seves doctrines per aquella contrada. El cap principal del moviment sectari era el noble Ramon de Castellbò. Sant Ponç va creure que, si podia convertir-lo, enfonsaria el sectarisme, i anà a predicar a Castellbò amb tanta eloqüència i amb tant fervor, que va convertir el noble Ramon, la seva esposa Timors i el seu fill Guillem. Sabedors, els albigesos, que el seu cabdill s’havia convertit, van anar en tumult a Castellbò, van obligar l’inquisidor a beure unes terribles metzines, i, en veure que no moria tan de pressa com ells esperaven, per por que no retornés, el van matar a bastonades. Conegut el cas pel bisbe de la Seu, va sortir en processó, formada per gran nombre de fidels que van dirigir-se cap a Castellbò per a recollir el cos del sant, portar-lo a la Seu i donar-li santa sepultura dintre de la Catedral. El sol, per tal d’evitar als concurrents a la processó el perill que haurien corregut en transitar a les fosques per aquelles muntanyes i paratges solitaris, tardà sis hores més a pondre’s, i va ésser ben clar i de dia fins al punt de dos quarts d’una de la nit, que arribà la processó a la Seu; aleshores va fer-se fosc en un tancar i obrir d’ulls i sense crepuscle.